29 de juny 2018

1. Es necessita poca vergonya per celebrar uns Jocs Mediterranis en una terra adolorida i ofesa on els problemes surten de sota les pedres més antigues de la Roma clàssica.

2. Es necessita poca traça perquè en quinze dies de jocs, la pista s’enfonsi, les cistelles de bàsquet caiguin, els jutges facin vaga i no hi hagi ni un voluntari per penjar les medalles als vencedors.

3. Però es necessita molt de cinisme per utilitzar la inauguració com a homenatge i major glòria i tribut al Rei d’Espanya, responsable en bona part de la situació catalana, i al cor de corifeus que l’acompanyen.

4. No fa pas gaire, els pitjors dictadors disfressaven els seus crims en nom del poble. Ara, els polítics demòcrates són votats pel poble si anuncien actes criminals. Alguna cosa passa.

5. Els EUA s’ho han de fer mirar. No n’hi ha prou en ser una potència econòmica. Per pura dignitat humana, tenen la obligació d’acabar amb l’espectacle dantesc d’un president embogit, egòlatra i absolutament estúpid. La bandera i l’himne no amaguen les vergonyes.

6. La hipocresia es basa en les bones formes. Qualsevol baixesa queda justificada si es presenta dins el marc de la bona educació. Escola privada, dutxa diària i bona colònia és tot el que es necessita per ser un pocavergonya ben vist... Els lladres de coll blanc.

7. “Que inventen ellos”, va dir una eminència espanyola. “El catalanismo es una enfermedad nerviosa”, va dir l’altre. “Somos la unidad de destino en lo universal”, van afegir. I ara l’ínclita Susanita Díaz del PSOE andalús, diu, després de molt pensar: “Hemo de haser una memòria històrica que no mire p’atras” Y viva España, que collons.

8. "Y Dios, viendo que a pesar de tanto mundo creado, ni los pájaros dábanle reverencia, decidió darse un lujo y creó al hombre para que lo idolatrara y así tener como un puesto fijo y tarea asegurada. Pero viendo que la soledad del varón podía llevar a pecado de onanismo, díjose Dios: "Pues hagamos algo que se le parezca y en lo que pueda aparearse y aliviar sofocos". Y creó a la mujer para placer y sosiego del macho encabritado." Catecisme de l’Il•lustre Col•legi d’advocats, notaris, jutges i fiscals d’Espanya. Versió del 370 abans de Crist. Encara vigent.

9. Totes les històries reals acaben amb la mort. Aquesta és una història real. Algú va dir-ho.

10, 11 i 12. D’acord, és un rata, un ruc, un estirat però... i què? S’ha cobrat unes comissions, ha manipulat influències, ha concedit favors però... i què? Ha jugat a ser gendre, a ser duc a ser jugador d’hanbol però... i què? Ningú no pensa que aquest pobre noi ha hagut d’empassar-se centenars d’hores a la Sarsuela envoltat de Joan Carles I, Sofia, cunyat Felip, cunyada Helena, concunyat Marichalar, concunyada Letizia... i a sobre, havent d’escoltar-los. Us ho imagineu? I ara el posen a la presó... però si fa anys que està en una txeca. Jo, de mi, el deixava anar.