5 d'octubre 2018

1. Tanquin o no tanquin la frontera, per la nostra banda i com a clara i justa revenja per l’arribada de Valls a Catalunya, pensem inundar França de Karlitus. Ull per ull!!!

2. Gràcies a un micro indiscret, sabem que després del NO a més immigrants il•legals, es va justificar: "Pobres, ja tenen prou desgràcies com per anar a parar al femer espanyol".

3. I tenia la seva part de raó. En quatre mesos li han fet dimitir dos ministres, altres dos estan a la corda fluixa, no li aproven els pressupostos i li han sortit arrugues.

4. Contra l'aviació espanyola desafiant Sant Narcís, les mosques preparades pel contraatac. Però no sabem si va de bo... El sentit de l’humor castrense és universalment reconegut. Simular un afusellament és un dels acudits més celebrats. Ara, no passa dia sense que uns quants avions facin vols rasants sobre algun poble de Catalunya o apareguin tancs a les cantonades i forces amfíbies per les muntanyes. Són uns conyons aquests militars.

5. Reflexió teològica: Si un simple Comissari de policia té arxivades les converses de mig país i dirigeix una organització de prostitució institucional, imagina el lector el poder del poder?

6. L’alcaldessa de Berga –suspesa per la judicatura- utilitza la vella estratègia de la mestressa de casa: Farà veure que no mana.

7. Pedro Duque no ha superat l’aterratge a la política. L’espai té els seus problemes, però comparat amb la premsa espanyola és com passar unes vacances a Marina d’Or amb el cinquanta per cent de rebaixa pels nens. Un ministre que tenim amb estudis i l’envien a la merda.

8. L’imperi del mal (Xina) dona la benvinguda a l’imperi del bé (Vaticà) i a l’imperi diví (Google). Qüestions de política i diplomàcia.

9. L’independentisme català obsessionat en no entendre’s. Són com cul i merda però amb massa paper higiènic entremig. Ara resulta que tampoc saben comptar. Allà on en són dos opinen tres. Serà un miracle de Sant Junqueras.

10 - 11 i 12. Després de Ionescu, el relat més absurd l’ha escrit la fiscalia espanyola. Han exigit un Premi Internacional de Concepció i Ficció de Dossiers Judicials (PIC-FDJ) però només els han ofert traslladar el dossier a l’índex jurídic. En realitat, segons els experts juristes europeus, els autors haurien d’anar pel carrer amb la caputxa de penitents.

PD: Tot segueix igual.