27 de novembre 2018
1. La resignació és mala amiga. Oferint el sofriment a l’altíssim i mossegar-se les ungles, s’acaba creient que l’altíssim és un farsant. Pensament molt dolent cara a la vida eterna.
2. Si a l’expresident de la Generalitat Artur Mas i companyia, els han inhabilitat per càrrecs públics, com s’espera que recuperin els diners que ara els fan pagar de multa. Treballant?
3. Qüestió de formes, no pas de fons. La retallada econòmica del 155 és l’homònim a la retallada que Sánchez aplica als catalans per què Torra no vota els seus pressupostos.
4. Les eleccions andaluses es presenten molt renyides. D’una banda, la dreta, la super dreta i l’extrema dreta es disputen un tros de parlament, per l’altra, Susana Díaz i Sánchez lluitaran acarnissadament per guanyar dins el seu partit. Els altres, sense opcions de governar, se sentiran satisfets si aconsegueixen fer sang a la dreta i als socialistes. Segons les enquestes, els andalusos ho tenen clar, no votaran.
5. Si en algú es pot confiar, segons diuen els pares als seus fills, és en els capellans i la policia. Gent d’ordre, gent bona que no menteix mai i sempre ajuda. O els pares es posen al dia o la seva descendència serà violada i apallissada abans d’arribar a la majoria d’edat.
6. Excel•lentíssims polítics europeus: Si Espanya accepta Kosovo també haurà d’acceptar un referèndum per la independència a Catalunya... i no pot. Volen fer el favor de deixar al senyor Borrell en pau? Prou feina té!
7. i 9. No et pots fiar mai dels de casa i encara menys si són britànics. A Churchill, que els va guanyar una guerra tot solet amb un micro i un puro, a les següents eleccions el van fer fora del poder. La May no ha guanyat ni al parxís, només ha aconseguit un acord amb els europeus. Poca cosa pels anglesos.
8. Si algú pensa que Florentino Pérez assumirà el deute del projecte Castor, es passa d’il•lús o de tonto. I si no paga Pérez, qui ho farà? Pensin una mica, els donem tres segons per respondre... Exacte. Ho pagaran vostès. Del dret o del revés. Via impostos o multes. És igual, però ho pagaran vostès.
10. 11. i 12. A les presons hi ha bona gent, a la política hi ha bona gent, a la premsa hi ha bona gent i a l’església hi ha bona gent. La bona gent de les presons, surt en llibertat. Els bons polítics, dimiteixen. Als periodistes bons, els acomiaden i la bona gent de l’església, penja els hàbits i aprofita el temps perdut.
PD: Tot segueix igual.