16 de juny 2023

TU-TU-TU-
Accidents ferroviaris en cadena
Fa uns anys el tren era un transport lent però segur. Ara és igualment lent, però terriblement perillós. Aprofitant que estem aturats en un túnel de la línia de Puigcerdà, rumiarem les raons d’aquesta involució. És fàcil. És el de sempre. Rics i pobres.

Quan la gent anava amb carro i cavall, l’alta societat anava amb trens que eren una mena d’Hotels amb tot tipus de luxes i que portava dos vagons al final de fusta pelada on anava el poble i les cabres. Però l’alta societat va agafar el cotxe i més endavant l’avió i el tren va començar a servir només pel poble i les cabres.

Fa poc va descobrir-se que el tren contaminava menys i els estats van tornar a invertir... Els tècnics juren que s’han fet milers i milers de quilòmetres de vies. Segur, però només per alimentar les rutes entre ciutats importants. La gent important necessita comoditat i velocitat, el poble i les cabres no. Total pel que han de veure...

I una vegada decidim que la majoria de les vies ferroviàries les utilitza el poble, comença la baixada. Les instal·lacions es deterioren, les màquines envelleixen, les catenàries s’enfonsen, els accidents es multipliquen (Índia, Grècia, Espanya...)... i les noves inversions es dediquen a l’Alta velocitat que surt de Madrid.

Així doncs la situació queda de la següent manera: l’alt executiu que viu a Girona i ha de desplaçar-se a Barcelona (100 quilòmetres) agafa l’AVE i una hora després està al despatx. Un dels seus treballadors, viu a Terrassa agafa el rodalies per anar a Barcelona (20 quilòmetres) i amb sort arriba a l’hora de dinar. Conseqüències, o el foten fora o li treuen la meitat del sou. I de la situació, en surt la conclusió: els treballadors que es fotin. Haver estudiat.

Una mostra de la fiabilitat: A Ucraïna, després d’un any i escaig de guerra, tot i estar en primeria línia funcionen. Són els trens ucraïnesos tan collonuts? No, simplement els necessiten. Per rics, pobres, emigrants, fugitius, tropes i sanitaris.
De moment, nosaltres seguim aturats al túnel.


SEGONA PÀGINA


K.MEO
MIERDA
Vaga de Policies i Guàrdia Civil
Baixen del Bus. Són els mateixos de l’any passat. Ja me’ls conec.

Vaya, otra vez por aquí, li pregunto al primer que toca a terra.

Nos dan bocata diu feliç mentre m’ensenya un paquet embolicat amb paper del diari “Mundo”.

Usted es catalán? Pregunta. No, por Dios contesto com a bon català. Entonces le diré la verdad. I comença.

Esto es una mierda señor, poner orden en un país de mierda es una mierda. Y la culpa la tienen esos socialistas de la mierda que son ilegales, que no ganaron, que yo lo sé. Sin ir más lejos yo voté a VOX y mire como estamos. Sin poder mandar ni nada.

España es una belleza coño, cuando Dios hizo el Edén pensó en España, coño y ahora mire como la han dejado, hecha una mierda. Separatistas, maricones, tortilleras y encima la puta mierda de aquí, de Cataluña, digo.

Em mira… Lo mal que lo debe estar pasando usted aquí joder… y mis compañeros desplazados a la puta fuerza a Cataluña los pobres.

Antes al menos cobrábamos pluses, plus de peligrosidad porque los catalanes son muy mala gente y te miran con muy malos ojos, plus por lejanía que ya me dirá usted donde ponen Cataluña, hostia. Yo soy de Lugo, a ver cómo me lo hago. Plus por idioma que no es que aprendamos esa cosa que hablan, pero que molesta. Tengo a un montón de compañeros con otitis, coño. Pues ahora van y dicen que Cataluña es España, que coño va a ser España, joder. ¿Era España Cuba? No señor, y la mierda de Catalunya tampoco. Son igual de monos que aquellos negros de Cuba. Colonia quizá sea, pero España no y si es Colonia que envíen a las tropas coloniales y no a nosotros que somos servidores de la Patria y no de las colonias de mierda.

Me comprende, no?

Absolutamente.

Pues a sus órdenes.

Vale.


LA GARSA PROSTÀTICA
A L’AMPAR D’UNA BANDERA
Detenció de membres de Casuals (braç escindit de Boixos Nois)
També aquests són d’aquí i d’alguna manera del Barça. Es pot ser de més confiança? Després de la detenció de 25 membres del grup per tràfic de drogues, segrest i homicidi, jo diria que sí, que es pot tenir més confiança en altres colles que no siguin els “Casuals” (amb accent a la primera A que queda més d’aquí).

Anem a pams. La cosa comença amb els “Boxos nois” una colla d’animadors del Barça. Diverses juntes estaven encantades amb els “Boxos nois” perquè donaven ambient al camp i lliçons de cultura popular (boXos) i d’educació esportiva (eren els amos dels insults racistes i les botifarres dedicades als clubs de fora)... La joventut sana, en deien. Fins que mica en mica es van considerar els amos del club i van demostrar la seva veritable ambició. Però encara no eren prou bèsties per segons quins membres del grup i es veu que van fer una mena d’oposicions per veure qui tenia més testosterona sota les aixelles. Els més bons (o sigui els més animals) es van escindir dels “Boxos” i van crear la seva pròpia secta; els CASUALS (amb accent a la primera A).

Des que un President els va prohibir l’entrada al Camp, pocs Boxos i menys Casuals, van al futbol. Per què han d’anar-hi si no són els protes i si no poden treure l’ull a cap arbitre? I com el jovent que creix amb fortes conviccions han desplaçat el seu interès esportiu pels business. No tenen estudis i els negocis han de ser primaris forçosament. Amb un ganivet i molt mala llet es fan més diners que estudiant arquitectura. I a això es dediquen.

El problema no consisteix en descobrir una banda més de sonats agressius, el problema rau en què poden fer aquests criminals emparats darrera una bandera, un club, unes sigles o un partit polític. És justament quan la simple barbàrie es pot justificar darrera una ideologia. I en conseqüència, el moment en que el crim queda institucionalitzat. A Espanya tenim una muntanya d’exemples com aquest.


TERCERA PÀGINA


LA REALITAT OCULTA
UN ESTIU BEN CALENT, CALENT
Noticia bomba, de bombo o de normalitat climàtica?
La nova que ens arriba, la Federació Sueca del Sexe organitza aquest estiu a Suècia, durant un mes i mig, el primer campionat europeu de sexe amb representació de diversos països europeus. Això ha produït un gran efecte crida a Catalunya.

Molta gent passarà les seves vacances a Suècia per participar com a espectadors o protagonistes en el concurs. Entre els que ja disposen dels bitllets i a punt de marxa, s'hi troben: els redactors i molts subscriptors de la publicació 'Sexe i vida', alumnes suspesos en educació sexual, animadors i espectadors de la sala Bagdad, federació de col·lectius de l'estira-i-arronsa, associació del sexe total que compren la diversitat sexual i de gènere, activistes sexuals de la gent gran i dones aguerrides del Guinardó.

Alhora, aquí s'han creat diverses iniciatives d'intercanvi sexual per gaudir-ne sense complexos. Socis dels clubs de futbol han demanat de poder practicar sexe als seus estadis, així com molts banyistes han reclamat de poder aprofundir en el sexe a les platges i a l'aigua.

Molts avis i àvies de casals i residencies de gent gran han començat ja a practicar el sexe lliurement. Una munió d'excursionistes han fet aplecs pel gaudir sexual a la muntanya.

Multitud d'usuaris dels transports metropolitans de Barcelona i viatgers dels trens de Rodalies han exigit que hi hagi vagons disponibles per a poder fer l'amor.

Finalment, els monjos i monges dels monestirs han demanat al Sant Pare poder dur a terme activitats sexuals conjuntes a fi d’estimar-se més. Igualment, molts feligresos i religiosos han demanat de practicar l'amor en les esglésies.

Per tant, aquest estiu a Catalunya serà d'allò més calent, molt més que a Suècia i no tant per l'augment anunciat de la temperatura, sinó per la passió alliberadora del sexe viu i que reviu.


CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


KINTA KOLUMNA
BADALONA, EL QUID DE LA QÜESTIÓ D’UNA SOCIETAT
Què passa amb tantes agressions sexuals grupals?
Massa sovint la crònica de les brutícies s’ha d’aturar sobre aquest fenomen i sembla que faltin arguments que puguin explicar aquest tipus d'agressions. Potser ens hauríem d’interrogar sobre el pes de la cultura tradicional, patriarcal i masclista respecte a aquest tipus de delictes? Violar en grup seria llavors un intent de demostrar la superioritat masculina? Un intent de sotmetre la dona? Els experts “oficials en” violència sexual defensen aquesta hipòtesi, no obstant això, ens trobem davant d'un fenomen que ells no saben ni explicar ni aturar.

Pels mateixos experts, l’existència de grups violadors - cada vegada més joves en edat- sempre es recolza en la influència dels uns sobre els altres i en la cohesió de grup com a explicació per a la realització d'agressions sexuals.

Rebobinem. Fins fa uns anys, les agressions sexuals grupals no s'incloïen en els estudis i eren gairebé invisibles per a la societat. Però des del 2016, hem vist un augment del nombre de denúncies, passant de 15 casos registrats aquell any a 25 casos només entre gener i juny de 2018 i des de llavors han anat en augment any rere any. I malgrat això, els “experts” encara no disposen d'informació que ajudi a aclarir per què es produeixen?

L’Argument que adolescents i adults joves –sempre homes– es troben en etapes de la vida on el sentit de pertinença al grup, la importància de la reputació i la submissió al líder adquireixen una rellevància extraordinària és una raó suficient per no tenir uns plans de treball per a evitar-ho?

Serà que són les fractures socials les que determinen els comportaments. Serà, com per exemple que l’índex d’abandó escolar més elevat d’Europa es dóna a Espanya, on el 31,2% dels joves de 18 a 24 anys abandonen els estudis. Serà que el fet que el 39,5% dels espanyols estan en la incapacitat per permetre's una setmana de vacances anuals fora de casa provoca fractures profundes?

Per a nosaltres la raó profunda recau en la meritocràcia social. Aquest mèrit quasi santificat que és com un personatge de dues cares. De primer sembla “neutre” perquè així permet justificar la manera com es distribueix la riquesa, els diplomes o les posicions socials. Coses “rares”, a les quals no tothom pot accedir. Per tant, revolta la manera de com es distribueix en la nostra societat que ens fa creure que el mèrit es basa en còctel de diferents elements: esforç personal, moralitat o talent, i que d'alguna manera és "específic de cadascú".

El mèrit té però un altre costat molt més fosc. És sobretot un discurs politicosocial, un fals relat produït pels dominants sobre el valor dels altres, que els permet legitimar les desigualtats socials. És, per tant, una retòrica, una ficció que justifica el lloc que ens assignen en la societat. Un discurs que destrueix vides, a escala individual, i societats a nivell col·lectiu.

En qualsevol cas el mèrit no sap exercir una de les més simples funcions d'execució, com la distinció entre el bé i el mal que tant pràctic els seria als que ens mal-governen.


SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA LLUFA
LA INNOCÈNCIA FEMENINA
Una australiana, una valenciana, dones innocents acusades
En pocs dies, varis exemples. A Austràlia una dona malgrat jurar mil vegades la seva innocència, ha passat vint anys a la presó acusada de matar els seus quatre fills. No, la ciència ha demostrat que deia la veritat. A València a una sots presidenta l’acusen de “blanquejar” les conductes sexuals del seu marit. Ho nega, però la societat l’acusa. No, era una mentida de la dreta. A qualsevol dels centenars de noies maltractades, els neguen el seu crèdit i la seva veritat dient que van acceptar la violació. Si no vol pols que no vagi a l’era diu el ciutadà educat. Mentida, són els jutges que es masturben sota la toga, els qui no les creuen.

El món és ple d’innocents cremats a la foguera, de miserables que han pagat amb la vida l’acte que mai varen cometre, de morts de gana que treballen vint hores al dia i veuen com els seus fills moren d’inanició. El món ja és això, però el món, s’ha rapinyat contra la dona. És més fàcil, és més feble físicament i té menys suport social... Dóna més gust també acusar a una dona?

Les paritats de les que es parla darrerament, afecta només a la part alta de la piràmide. Empresàries, dones de la banca, una quota política que s’encarrega de ministeris ecologistes i de bona conducta... Però la dona, la normal, la de cada dia, igual que l’home normal de cada dia, segueix estant sota sospita. Què collons ha fet la dona per tenir-la tan vigilada. Menjar la puta poma del Paradís? No reconeixen els mascles que Adàn, apart de fotre la queixalada, hauria signat un contracte amb el diable per exportar la fruita a baix preu, com fa ara?

De ser dona, que amb tantes sigles ignoro si ho sóc o no, i si fos la dona australiana tancada durant vint anys a la presó, em compraria unes tisores de podar i escapçaria tots els capolls dels jardins de jutges i advocats participants en el seu judici i si fos la sots presidenta de València, li demanaria les tisores a la australiana i arrancaria d’arrel tots els cactus que creixen en els jardins populars i si fos xiqueta violada, agafaria les tisores, ja utilitzades i no puc dir el que faria amb els violadors i defensors.

Francament és veritat, la dona és massa innocent.
LLUFA


SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA ÚLTIMA PEDRADA
PODERS INÚTILS
8TV insolvent
Quan una tele vol remuntar audiència i aposta per un programa d’educació sexual, és que ha perdut peu i s’enfonsa. Les enciclopèdies sexuals del Dr. López Ibor, han passat –gràcies a Déu que sia sempre lloat– a millor vida.

El que va costar aconseguir el que aleshores seria CITYTV. La de projectes que tenien els propietaris (sempre són els mateixos) i els treballadors. La de figures periodístiques que omplien les hores d’emissió. A la merda.

CITYTV, va passar a ser Td8 i posteriorment el que coneixem per 8TV. Durant aquest procés la cadena ha anat acomiadant presentadors, idees, continguts fins arribar a ser un pur objecte comercial a mans de qui vulgui ser propietari d’una finestra, encara que la finestra doni directament a la paret de l’edifici d’enfront.

A hores d’ara, veure 8TV és com un exercici de memòria pels que pateixen Alzheimer. Veuen cares que remotament els recorden la seva joventut, discursos que van escoltar quan anaven a manifestar-se, i sobre tot, un programa on els hi recorden la morfologia de la seva parella (sigui home o dona) malgrat que quan miren l’original que tenen a casa, tornen a l’oblit.

8TV, amb molt més ajuts dels que es mereix, és el viu exemple de la inutilitat del poder. Una pistola té la seva parcel·la de poder, si la saps fer anar, un títol universitari et dóna opcions per ser un pobre de solemnitat però ple de dignitat inútil, tenir un pis de trenta metres quadrats t’evita dormir al carrer... però 8TV, no serveix per a res. Posar el canal és com rememorar la època en que les pantalles de les teles eren plenes de neu i tots sabíem que el problema era d’ells. 8TV és prehistòria, però una prehistòria que ens ha costat molts diners i encara ens en costa.

Ara està en fallida. Fallida econòmica, la tècnica fa anys que dura. I segur que la volen salvar. Per què? Per veure lliçons de sexe? Francament, ja no ens cal.


VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTEXT
SE NACIONALISE
França torna a nacionalitzar les empreses elèctriques
Fa encara no vint anys, França va privatitzar EDF, la companyia elèctrica gala. El Govern ho feia per beneficiar al poble francès. Una mica el mateix que feia Maduro els dijous a la tarda que tenia festa i passejava per la capital veneçolana i que de tant en tant s’aturava davant un edifici, escoltava les paraules del les seves titelles governamentals i exclamava amb veu de tele, davant les càmeres de la tele. “Se nacionalise”. Allò també era pel bé del poble.

No parlarem del be que li ha anat al poble de Veneçuela les nacionalitzacions perquè no cal fer sang, però el bé pel poble de França després d’aquest canvi de rumb costarà aproximadament uns cent cinquanta mil milions d’euros al ciutadà francès que ven globus a peu de la Torre Eiffel. (43 mil milions de deute de quan era empresa privada, 53 mil més per sis nous reactors i uns altres 50 mil per mantenir el servei actual). Amb gaires ajudes com aquestes, els francesos hauran de fer-se andorrans.

No deixa de semblar sospitós que quan l’energia va que vola i costa un ull de la cara, els governs privatitzin i quan les coses van maldades, nacionalitzin altra vegada.

Pensa la redacció, formada per individus mal pensats des del dia que vàrem néixer a Espanya, si el bé pels habitants de cada país no es decideix al voltant d’una taula ben parada on només participen polítics i empresaris (espècies molt semblants) servits per cambrers que després de la feina de camuflatge tornen a les casernes policials on malviuen en espera d’un ascens a caporal.

No és més que una sospita, però si en voleu més llegiu les explicacions dels polítics per justificar als francesos la creació de sis reactors nuclears més. L’energia nuclear és la més neta i la més eficient diuen cofois.

Aleshores, fa quatre dies, per què volien tancar-les?


NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


TELEGRAM
ORGULL CARIBENY
Cuba passa de Xina
A Cuba queda poca gent, però els que queden tenen molt arrelat el sentiment de Pàtria. Materialment no neden en l’abundància però si tenen ganes de nadar van fins a Miami i tant contents. La Xina que és una mena d’ós panda amb mala llet i molta vista, ha descobert les moltes necessitats cubanes i s’ha ofert a ajudar-los. A canvi només una mica de presència militar xinesa a l’illa. Però els cubans han dit que no, que prefereixen menjar herba com els panda abans de posar la seva Pàtria al servei estranger. Tenen un orgull que se’l trepitgen els cubans... llàstima d’allò del suport rus.

CLASSE PRÀCTICA ALS OPOSITORS
35 mil opositors cobraran noranta euros d’indemnització
Sabem de bona tinta que no va ser un accident ni un descuit. Les autoritats acadèmiques coneixien el baix nivell dels opositors que es presentaven a les proves i abans de deprimir-los en massa, els van donar una nova oportunitat per conèixer en que consistiria la seva feina. Van arribar tard, perquè els serveis de transport no funcionen, les llistes no estaven preparades, els exàmens estaven equivocats i els bolis que els van donar no tenien tinta. Suspès l’examen, ara els donen una indemnització. Just el que es trobaran quan facin de funcionaris, una merda que t’empasses a base d’augments de sou.

ADIÓS A LAS ARMAS
Messi NO torna al Barça
Messi sembla cordial, honest, relativament humil, del Barça, gairebé català malgrat no dir una paraula en català després de trenta anys. Messi és un enorme jugador de futbol, és gran i té molta pela. Algú se l’imagina anant pels camps de la Espanya interior rebent insults, cops i targetes?
Messi no sembla allò que se’n diu una ment preclara, però ximple del tot tampoc i quan li foten una puntada de peu, li fa mal.
Als EEUU maten a la gent amb armes de repetició pels carrers però als camps de futbol, són netets. Messi ha fet bé. Per ell i per nosaltres. A quaranta anys, el millor és jugar a escacs.

DARNIUS I LA NOVA FRONTERA
Tiroteig durant la inspecció d'un cultiu de marihuana
Als anys de postguerra els contrabandistes anaven a trets contra la Guàrdia Civil, els gendarmes o la policia de fronteres nazi-alemanya. 40 anys més tard els passadors d’immigrants clandestins anaven a trets contra gendarmes i forces de l’ordre espanyoles. Actualment són els cultivadors de marihuana els que van a trets contra els Mossos d’Esquadra.
De fet res de nou sota la capa del cel de Darnius. Un fet banal, una inspecció policial i un cultivador francès que tenia por que lladres d’una banda rival li robessin la marihuana que cultiva amb tota impunitat a l’alt Empordà. Només li ha faltat cridar visca Catalunya quan s’ha rendit.

MARIE COSTA, LA BATLLESSA GUERRERA DE CATALUNYA NORD
Amélie-les-Bains potser recuperarà el seu nom, Els Banys d’Arles?
Una ciutat, el 1840, va canviar de nom, en homenatge a la reina Marie-Amélie de Bourbon-Siciles, esposa de Lluís Felip I de França. La reina, invitada del general de Castellane, governador militar del Rosselló, va posar el seu cul a les aigües termals i la ciutat va dir-se Amélie-les-Bains.
A qui li importava el seu nom genuïnament català, en tot cas gens ni mica als manaires francesos, car la reina era una entusiasta propagandista dels culs en remull.
Ha calgut l’elecció de la Maria Costa, una lluitadora d’aquelles de la guerra dels Angelets, per amenaçar l’estat francès i l’estat espanyol a les instancies europees per poder recuperar la llengua i les lleis catalanes en aquest tros de terra amputada pel tractat dels Pirineus.

MANHATTAN PLE DE FUM CANADENC
Boirina roja i color cafè envolten l’estàtua de la Llibertat
Una nova realitat impacta durament al nord-est dels Estats Units. A Nova York els gratacels quasi invisibles i les màscares, vestigis de la pandèmia, han reaparegut als carrers.
A més de 1.500 Km, al Quebec canadenc, els incendis als boscos tenen un front continuo de 350 Km i no hi ha Déu que els pugui apagar. Sembla que els bombers tampoc.
Un petit pas més de la humanitat cap a la pròpia auto-extinció tot contemplan-se el melic?


DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTRAPORTADA
LA C.I.A. TORTURA ELS SEUS PRESONERS AMB MÚSICA I DECIBELS
L’ESTÈTICA DEL SEGLE ÉS UN UDOL DE BOGERIA
DAVANT LES GUERRES QUE ASSOLEN EUROPA
I ELS TOTALITARISMES QUE LA TANQUENT
DESCANSEM EN EL GÈLID MÓN DE LES MULTINACIONALS