11 de desembre 2018

1. George Orwell descriu sense pietat la corrupció del poder. El que no sabia és que cinquanta anys després, el món es convertiria en una granja, o molt pitjor, en un zoo salvatge.

2. És molt probable que el tango, amb el seu moviment brusc i sincopat, i una coreografia sospitosament masclista, sigui l’antecedent de la suspensió de la final de la Copa Libertadores.

3. En l’època de la tecnologia, Espanya i la Xina signen l'acord d'exportar porc ibèric. Amb convenis com aquest hom pensa en Marco Polo... però aleshores no hi havia trens.

4. Aznar, l’home que no es pot mirar al mirall perquè, com és ben sabut, es veuria l’ànima, torna al camp de batalla. Entre ell, reservistes de Vox i voluntaris de Ciutadans. L’exèrcit espanyol agafa forma.

5. Dormien en la pau de Llucifer i ara s’han desvetllat gràcies al petó de Ciutadans. Són d'idees velles, vestuari vell i armament nou. Veure’ls és com trobar-te amb el fantasma de Millan Astray. Fan por... I poden fer molt mal.

6. L’annushorribilis d’Isabel d’Anglaterra va ser un festival comparat amb la ratxa que porta la monarquia espanyola. L’emèrit que va entre copes, cuixes i emirs assassins, el rei que no es parla amb la dona i les nenes... És el moment d’unes noves menines.

7. Preocupa el cas Borrell. Trobar tantes estupideses seguides en una sola persona no és normal. Ara, el rumor és que Borrell podria tenir una malaltia greu. Als seus companys no els importa pas gaire però com que és una patologia desconeguda, temen que pugui ser contagiosa.

8. Torquemada, Isabel la Catòlica, Franco, Tejero, el jutge Llarena... formen part de la llista d’herois d’Espanya. Una simple ullada als noms serveix per fer un acurat estudi social del país. Fins quan no hi haurà una bona escola? Amb treballs manuals i activitats extraescolars està vist que no n’hi ha prou.

9. La penúria moral del president Sánchez es veu agreujada per la seva manca d’intel•ligència. Tothom sap que és un frau però per un mínim pudor hauria de buscar una estratègia per dissimular una mica el pocavergonya què és.

10. 11. i 12. Alegrem-nos. Catalunya, un país esperançat en assolir la República, segueix manifestant el seu rebuig a les mancances polítiques actuals! Cal seguir treballant, protestant i capgirant tot allò que no funciona.

PD: Tot segueix igual!!!