5 de novembre 2018

1. La companyia Ryanair és especialista en eslògans provocatius, rebaixes impossibles (pagues per portar un raspall de dents a la butxaca) i declaracions histèriques de O’Leary, el seu propietari.

2. Ryanair ha decidit que en cada vol llençarà un passatger negre o molt pobre. A Albert Rivera, la idea de O’Leary l’hi ha semblat molt original.

3. Rivera preveu poder desfer-se així dels independentistes. Va saltar-se el control de seguretat a causa d’una reunió de màxima urgència amb O’Leary.

4. Els anuncis de jubilació dels mites populars són molt perillosos. Mai saps per quin costat ressuscitaran i, en general, ho fan pel costat erroni.

5. L’església menysprea el diner i no paga impostos però com que ha de salvaguardar el patrimoni diví, s’inscriu tota ermita que trobi durant el seu pelegrinatge terrenal. Un “txollo” això de ser pobre però de l’església.

6. El cap de Policia de Navarra, Daniel Rodríguez, aprofitava les hores que el servei li deixava lliures per insultar i amenaçar a polítics d’esquerra i independentistes via Twitter. Un exemple exemplar de la policia de l’exemplar Espanya. Ha dimitit i les autoritats li busquen nou destí. Podria ser General de Canons.

7 i 9. Què no s’ha dit de Trump? Per què hem de buscar un adjectiu adient si ell s’ho passa tot per l’entrecuix? A més, hi ha milions de ianquis que es corren de gust cada vegada que l’escolten dient una animalada.

8. Estem tan acostumats a que els interessos polítics (és a dir, econòmics) saltin per sobre les normes més bàsiques de justícia, que l’assassinat d’un periodista dins d’una ambaixada ens provoca un simple somriure de complicitat. I la revolta segueix a casa, tancada a l’armari, com si fóssim homosexuals reprimits.

10. 11 i 12. Després del convuls procés català, la tradicional sobrietat judicial espanyola, ha donat pas a un estat de permanent embriaguesa entre el col•lectiu. No toquen vores. Tema que tracten, tema que caguen. Ja no se’ls demana justícia però una mica d’estètica o de vergonya, sí la podrien tenir. Pidolar l’acceptació del banquer de torn, abans de fer ferma una sentència, comença a ser massa grotesc, fins i tot, per una justícia com l’espanyola.

PD: Tot segueix igual.