5 de febrer 2019
1. L’Acadèmia de la Llengua Catalana ha substituït “fratricidi” pel concepte “unió política”. Difícil. Però encara ho és més comprendre les maniobres dels independentistes i aquí estem, tan contents.
2. La reserva independentista catalana està tan minvada com les tribus Sioux en temps del General Custer. No queden guerrers... el Consell de Vells haurà de tornar a la batalla.
3. No hi ha res pitjor per a un grup revolucionari que acariciar el poder. Llavors deixen de lluitar contra la societat del consum i es destrossen entre ells.
4. L’església perd clientela per culpa de l’estrès. No hi ha temps per genuflexions i cops de pit. Per fer-nos reflexionar, el Papa ha ideat el mòbil de la pregària però els japonesos han inventat el robot-Déu que no necessita pregaries per seguir treballant per nosaltres.
5. Voldríem dir moltes coses però Montserrat és un lloc sagrat i català; és a dir, OMERTÀ.
6. El dia que la política signifiqui honestedat, seriositat, respecte i organització, Alemanya i el Regne Unit tornaran a conquistar el món. Una llàstima que a vegades ho intentin fer per la via bandarra.
7. Tots coneixem a un pobre home enfonsat en la misèria que ens demana 1 euro per poder menjar després de 7 dies d’abstinència. Deu anys després, torna a presentar-se el mateix pobre home demanant 1 euro per sobreviure aquell dia. Aquest home, es diu Veneçuela.
8. El món es mou. Els homes passen. Les idees evolucionen. Les tècniques avancen... Espanya és una trista excepció.
9. Vargas Llosa va ser rebut, alimentat, bressolat i llançat a la glòria literària a Barcelona. La seva obra, esperem que original, es va escampar fins aconseguir el Nobel de Literatura. Ara, la creativitat ha minvat i amb ella, els ingressos. Vargas Llosa gran amant de la bona vida, ja no ven llibres, ara ven la seva vergonya.
10. 11. i 12. Periòdicament desperta un volcà, crema una ciutat o els militars salven una pàtria. Són plagues per recordar a les víctimes que sempre seran víctimes. Matteo Salvini és una de les plagues d’aquesta era. El problema és que tots patim Salvini. Ningú no està al marge d’un fanàtic amb pretensions de messies, d’un nacionalista ridícul que treu pit i augmenta les seves ereccions nocturnes proporcionalment a la gent que ha deixat morir.
PD: Tot segueix igual.