EUTANÀSIA I HISTÈRIA
La voluntat de morir de la Noelia
Algú decideix morir. En té tot el dret. És la seva vida, la vida és d’ella no del poder polític, jurídic ni religiós, no d’un déu que permet genocidis i genocides. Algú ha decidit morir i els altres hem de callar.

Però el poder no sap callar. El poder d’un pare acusat durant la vida de la seva filla de maltractar-la, una ferralla d’home s’atreveix a aplicar el seu poder sobre una filla a la que ha estat incapaç de parlar i com li falta força i no sap anar més enllà del crit i l’amenaça, s’empara sota les capes de la nova Inquisició, un grupuscle d’advocats autoanomenats cristians (què més voldrien) que busca carronya. L’ha trobat en aquest pare i en pren el relleu. La missió no permetre la mort de la Noelia. Tot i la seva proclamada fe, aquest grup d’advocats histèrics mai no ha condemnat les morts de la guerra d’Ucraïna, mai ha qualificat a Netanyahu com a genocida ni ha plorat mai per les víctimes de Gaza. Els advocats cristians aixequen la seva veu perquè volen, gairebé necessiten el patiment d’una noia indefensa. No volen que arribi al seu cel promès i mai cregut, en tot cas, primer que pateixi, que demostri que es mereix seure a la dreta de déu, com ells ho demostren perseguint infidels.

Ha de ser la pitjor experiència veure la mort d’un fill però imagineu per un moment tenir un fill que lluita a favor del dolor cristià. Aleshores ets tu qui se suïcida.

La manca absoluta de sentiments va quedar demostrada fins el darrer moment. Quan la noia s’alliberava d’una vida insuportable, just en aquell moment i malgrat el seu desig de morir sola i en pau, just en aquell moment, en aquella mateixa hora representants dels advocats cristians, es presentaven a la porta de l’Hospital per cantar les seves consignes. La veu alta, molt alta com fa sempre la dreta carrega d’odi, perquè la noia fos conscient de la merda que hi ha al món. Perquè el penediment i el dolor per la no salvació fes més dolorós el moment del traspàs.

Es pot ser més pocavergonya, més rastrer, més indigne i inhumà?

Salut Noelia. Bon repòs.





MISIÓN CUMPLIDA
Científica catalana denunciada per militars espanyols
Remitiendo buro fax a base desde enclave antártico según operativo dispuesto. Aquí hace un frío que pela.

Imposible rescatar grupo folklórico español porque andamos entre hielos y no hemos podido dar la vuelta al barco bajo amenaza de choque frontoparietal.

Tampoco ha sido posible, de momento dejar material de urgencia al pesquero que anda por ahí. Por las noches esto está muy oscuro y no se ve nada. Sin problemas porque tienen bacalao de sobra.

Cumplida misión de defensa nacional que se presentó sin previo aviso a bordo del barco. Una mujer, una tal Conchita Ávila, bióloga marina, catalana y sin duda independentista, fue avistada por la cubierta luciendo de forma ostentosa un collar con una medalla en la que figuraba una bandera catalana con estrellita y todo. Fue reducida por la tropa y requerida a la entrega inmediata del objeto anticonstitucional. Negose la mujer a cumplir la orden de manera contumaz hasta que la tropa la redujo, le arrancó la banderita y fue denunciada. Adjuntamos copia de la demanda. En el tumulto provocado durante la acción, un miembro de nuestras fuerzas cayó al mar. Lo tenemos descongelando. No podemos acusar a la catalana. El marinero se cayó porque andaba algo mareao.

A la espera de respuesta, Misión Cumplida. Viva España.


EL LÍBAN, LA NOVA GAZA
La nova destrucció de Netanyahu
L’atac estava cantat. Netanyahu aprofita la incapacitat de Trump per dedicar-se a l’extermini del Líban. Netanyahu no vol el Líban i menys encara a Hezbol-là en perillosa aliança amb Iran. Netanyahu, home de pau, no vol tenir veïns dolents i per això està disposat a arrasar el Líban. Son faves comptades.

L’únic problema que té Netanyahu és que li falten homes. No tota la guerra pot fer-se a base de coets i drons. A vegades cal embrutar-se les mans, o les botes i aquests són els de infanteria, els que trepitgen el terreny que van calcinant. Entre guerra i guerra, Israel s’està quedant sense exèrcit i necessita reclutar a vells guerrers de recents guerres. Quatre-cents mil per ser exactes és el que el Ministeri corresponent busca entre la seva població per poder destrossar a una altra població. Religió pura.

La màquina de matar sionista ho tindria més fàcil si els seus fidels seguidors, els ultra ortodoxos deixessin per una estona les escriptures sagrades i agafessin un fusell, però, naturalment la seva religió, la que promou la guerra amb entusiasme i els fa escopir quan es creuen amb una persona sense rinxols i sotana tacada de semen, no els permet agafar una arma. Les armes dels ultra ortodoxos són les paraules, els crits, els esgarips, la ignorància més salvatge. De tot això, Netanyahu en diu estratègia militar, també es coneix com a assassinat.





ORBÁN, L’ESPIA DE PUTIN
Ha tallat el gas a Ucraïna
A Hongria en plouen de verdes i de madures. En un moment en el qual l'oposició podria enderrocar el govern a les pròximes eleccions parlamentàries, el govern de Viktor Orbán està manipulant l’opinió pública processant Szabolcs Panyi. Aquest periodista està acusat d’espionatge per les seves revelacions sobre la influència russa a Budapest, un fet que tothom sap.

O sigui, Orbán i els seus ministres espien la UE -a la qual pertanyen- pel millor profit de la Rússia de Putin i quan algú s’atreveix i ho denuncia l’acusen d’espionatge contra Hongria. Amb tot Orbán viu males hores des que ministres de la UE l’han acusat públicament d’espionatge. Com aquell que diu, ell o els seus ministres entraven en reunió de govern i des que sorgia un tema interessant anaven a fer un pipí-excusa per telefonar a Putin. Sembla ser que son tan fidels a Moscou que fins i tot utilitzaven expressions com: “Putin, s’han atrevit a dir que no et compraran més gas!”

Actualment cal fer-se la pregunta següent: Després de setze anys d'orbanisme, Hongria encara està preparada per a una transició democràtica pacífica? Si guanya l’oposició tornaran a veure’s tancs russos als carrers de Budapest? L'alternança encara no és segura, però, per primera vegada des del 2010, és una hipòtesi creïble.

L'oposició liderada per Péter Magyar fa mesos que lidera les enquestes i el Fidesz, el partit de Viktor Orbán, està en pànic. Com a resposta Orbán articula una campanya electoral violenta. Gairebé cada dia arriba un nou escàndol que espanta i enrareix una mica més l'ambient amb investigacions policials infundades sobre els col·laboradors del partit de l’oposició Tisza.
I per espantar encara més hi ha la presència destacada d'agents russos a Budapest mentre els esbirros del Fidesz rabiosos com mai encenent contrafocs amb el seu tema preferit: Atacar Ucraïna, que voldria portar Hongria a la guerra.





SÁNCHEZ REMODELA EL SEU GOVERN
Feijóo no té bons guionistes
Mentre Pedro Sánchez continua sobrevivint a base d’acords puntuals amb els partits bascos, catalans o altres partits minoritaris als quals no els cedeix ni un gram de pa... tot fent frases boniques, llegir “NO A LA GUERRA”, l’oposició practicada pel líder del Partit Popular s’ha convertit en un no viure en si mateix.

En realitat només sap parlar a crits demostrant la falta d’empatia. I una vegada ha cridat torna a repetir els vells eslògans d’un PP en hores baixes que ha tocat sostre rosegat per l’extrema dreta i pel centredreta.

Ho té complicat aquest home, Feijóo no sap parlar i no sap seduir. Ens demanem com és que la dreta espanyola sempre tria els seus homes -que no dones- entre els més rucs i ignorants. Però deu de ser el secret més ben guardat del PP o potser és que el país no dóna per a més.

Si no fos tan avorrit quasi que ens faria riure quan diu que Ell està al PP no pel partit sinó per la nació. Qui ho entengui qui pugui! També esmenta que Ell és la resposta nacional a la decadència, a la divisió i a la fatiga política de milions d’espanyols.

I ho diu algú que es presenta com el primer partit del Congrés, majoria absoluta al Senat, el primer partit al Parlament Europeu i la segona delegació més nombrosa a Brussel·les. I ho rebla dient que és el primer partit en els ajuntaments i comunitats autònomes. En definitiva, tenint més poder que mai hagi tingut el PP en l’àmbit territorial. Llavors, amb tant de poder per què no fa res de res? Molta merda li desitgem des del Karlitus.


LA DOLÇA DRETA TAMBÉ FA FIGUETA
Derrota de Meloni en el seu referèndum
Havia preparat el referèndum com una mena de pastís commemoratiu dels seus tres anys de victòries consecutives. Fins i tot ella es va vestir de color crema el dia de la votació. Fins el darrer dia tothom donava per feta la seva victòria, la Meloni sempre guanya pensava tothom. I de sobte li surt el tret per la culata.

Ni els mateixos italians (ni potser els redactors de la llei) sabrien explicar la intencionalitat exacte de la nova llei. Afavorir el poder de la Meloni? Sí home, és clar, això ho fan tots. La dreta espanyola ja té redactat el permís d’armes pesades per dur a la butxaca però malgrat la trampa inevitable, els mateixos italians estaven convençuts de permetre a la Primera Ministra una nova victòria... i no. La Meloni té un disgust gran.

Ja sόn varies les vegades que tots donem per fet la victòria de la dreta en diferents eleccions i països i al final els surt granota. Els més pessimistes diem “ja guanyarà, ja” però alguna circumstància acaba amb les seves esperances. Tindran també ells un sostre de ciment? Serà Déu? Haurem d’acabar creient en Déu? Serà Déu d’esquerres, català i independentista i nosaltres sense saber-ho?
LLUFA





LA RODA DE LA FORTUNA
Dubai, sense turistes
Per obra i miracles de Donald Trump, de Benjamin Netanyahu i de qui sigui que hi hagi al capdavant del règim iranià, Dubai, la ciutat que fins fa poc era la perla del Pròxim Orient, s’ha convertit en una zona perillosa. Ubicada a relativament pocs quilòmetres de les costes d’Iran (si més no en termes balísticomilitars), els aiatol·làs hi han enviat alguns míssils drons per recordar als emirats que la vida és breu i que cal collir les roses abans que es panseixin. Diuen que venen mal dades per a l’economia d’aquells topants. La seguretat i l’estabilitat política, que eren els grans reclams amb que les autoritats dels Emirats Àrabs miraven d’atraure capital, milionaris, glamur, tornejos de futbol i carreres de Fórmula 1, ara són fum (mai millor dit), perquè parlar de paper mullat en relació amb una terra tan àrida seria un atemptat contra la perfecció estilística que ens caracteritza.

Els paios dels mocadors al cap i les túniques que els fan anar amb els collons pengim-penjam estan preocupats. Si la tensió continua escalant, és possible que l’aeroport de Dubai, un dels més transitats del món, acabi assemblant-se al de Lleida-Alguaire en volum de passatgers. O que als ressorts en forma de palmera no hi vulguin anar ni gratis els vells de l’IMSERSO. O que el Manchester City (finançat amb petrodòlars) caigui fins a tercera regional i que Erling Haaland hagi de conformar-se amb un sou esquifit de Can Barça. Què passarà si els aiatol·làs bombardegen les plantes dessalinitzadores dels Emirats Àrabs, de Qatar o de l’Aràbia Saudita i deixen desenes de milions de persones sense aigua potable?

Alguns milionaris ja estan tocant el dos, i qui sap si no trigaran a seguir-los els metges, els enginyers, els arquitectes i les putes. Com deia el tòpic medieval, la roda de la Fortuna gira, i el rei que avui es al capdamunt demà acabarà cap per avall. I ara que parlem de reis, una pregunta ens angunieja: què farà l’Emèrit, aquell pobre home que, després de regalar-nos la democràcia, va sentir la necessitat imperiosa de reincidir-hi i, inspirat per la figura del Che Guevara va trencar amb la seva vida privilegiada per mirar d’exportar les llibertats a altres contrades?





EL VERITABLE PROBLEMA D’ORMUZ
Els mariners atrapats a Ormuz
Doncs sí, l’estret d’Ormuz s’ha convertit novament en un problema. El món no hauria de tenir passos tan estrets perquè sempre hi ha algú que vol passar la clau. Ormuz és un atzucac polític i, sobre tot econòmic que afecta a la població de mig món i que, si no es soluciona aviat, pot desencadenar en un conflicte mundial.

Tot i això, la veritable problemàtica que s’està vivint en aquelles aigües és la dels vint mil marines aturats en ple estret dins les seves embarcacions. Vint mil persones és molta gent i si són mariners, com a mínim representen el doble de potencial conflictiu.

Els petroliers, com probablement sabeu tots, no son vaixells de luxe precisament, una coberta infinita, bruta i relliscosa, cap zona per fumadors, i camarots per a vuit persones. De la cuina ni en parlem i de la cuina d’emergència, menys. Doncs aquí, mal aparcats en doble filera, desenes i desenes de vaixells amb la tripulació a bord. Una bomba de rellotgeria que ni Trump es veuria capaç de controlar.

No us ho creuríeu mai però sembla que una de les queixes principals de la tripulació és la impossibilitat de desfogar-se sexualment. Les navilieres, comprensives amb el personal contractat, miren de buscar solucions (envien pel·lícules porno, manuals d’auto excitació, inhibidors de la pulsió sexual) però res acaba de fer el pes als tripulants. Amb el permís dels comandaments dels vaixells, s’han organitzat xerrades parlant de la bondat i el plaer de provar-ho amb el mateix sexe però molts mariners es mostren reticents perquè coneixen l’estat de les latrines a bord i no se’n fien i un intent de promocionar l’abstenció sexual va acabar amb el conferenciant a l’aigua. Així estem doncs.
I és que a vegades passa, fas un rigorós estudi geopolític, inverteixes milionades en desencallar conflictes i de sobte, un mariner es posa calent i tota la planificació fa aigües (i mai millor dit).





BONS COSTUMS
Condemna als distribuïdors de material pornogràfic
Les xarxes, ho diu la mateixa paraula, són un entramat de negocis, mentides i males passions capficades en tornar encara més imbècil a una població cada vegada més imbècil. Ho tenen fàcil però a vegades es passen. Tant és així que els dirigents dels poders, (els més imbècils de tots) han acabat per limitar la capacitat gangrenaria dels servidors de merda. Han trigat perquè malgrat els avenços informàtics, els governs no troben la manera d’evitar que un nen de set anys es foti davant l’ordinador amb els pantalons abaixats masturbant-se davant una escena gore. Ara sí. Ara multaran als servidors. Ara els servidors al·legaran indefensió i ara ja estudien la manera de saltar-se la llei. O sigui, com abans.

PETITS PERÒ D’ESQUERRES
Dinamarca vota esquerra
Són poquets (encara no sis milions) i el temps no els acompanya gaire (són escandinaus) però mira, també voten entre nou partits (un per cada dues o tres famílies) i a sobre voten esquerra (o el més semblant a l’esquerra que pot haver-hi al país). La majoria de nosaltres (els que no som monàrquics) hem descobert Dinamarca gràcies a Trump que es volia posar a la butxaca a Grenlàndia però ells ja venien d’abans. No sabem res de Mette Frederiksen, la seva Primera Ministre. Probablement sigui mestressa de casa i els dimecres vagi al Parlament. Si no ets fredolic, paga la pena visitar Dinamarca, sobre tot perquè no vota extrema dreta.

EL GRAN RUFIÁN MÉS XULO QUE MAI
La força màgica del burofax
Aquest home d’ERC cada dia ens agrada més i més. En la seva acció sempre és capaç de sorprendre’ns per la facilitat immensa amb què resolt un conflicte. En aquest cas hi ha milers de catalans sense sostre, de desnonaments judicials, d’expulsions de llocs okupats des de fa anys i panys.
A Espanya tampoc hi ha prou sostres per a tothom i la riquesa immensa acumulada en mans de molt pocs fa el seu efecte: No tenir casa, no tenir sostre, no poder pagar, ser desnonat esdevé normalitzat. I ell s’adreça des de la seva tribuna i ens diu: FEU UN BUROFAX ALS PROPIETARIS I TOT ESTARÀ RESOLT. Ja, ja quin acudit més brillant!

CADMI A LA TRUITA DE PATATES
Vols una altra ració de Cadmi?
Espaguetis amb salsa de tomàquet, condimentats amb aquesta pregunta: "Vols una altra ració de cadmi?" I sí, aquest metall tòxic s'utilitza en la pasta, el pa, l'arròs, les patates i els cereals del matí.
Aquests dies les xarxes socials mostren usuaris espantats per l'informe ANSES que advertia dels riscos a llarg termini — dany renal, fragilitat òssia — i es pregunten com reduir el cadmi. Com sol passar amb una pregunta complexa, la resposta no és senzilla. En tot cas diversificar és molt recomanable.





“LA PROCESIÓN VA POR DENTRO”
VOL DIR: PATIM EN SILENCI
IDEES PELS QUE ESTEU CANSATS DE LA SETMANA SANTA ESPANYOLA