28 de juny 2024

DESCOBERT GREU ERROR CIENTÍFIC
Trobada Ayuso Milei
Els pols oposats no s’atrauen com deia la ciència fins ara. La raó la tenien les nostres avies quan asseguraven que com més cosins, més endins. Per això la Ayuso i el Milei s’han trobat a Madrid.

La simetria entre Ayuso i Milei és única, celestial, còsmica. De fet, des que es van conèixer, tot el continent americà s’ha desplaçat apropant-se unes milles fins a Madrid. Alguns habitants de la capital asseguren respirar en dies clars, olor a mar.

Els dos mandataris, presenten un mateix grau d’intel·ligència, un mateix amor per a la veritat, un lèxic cultural igualment refinat, una passió per la democràcia total i sense cap mena de dubte, una fidelitat sexual a proba de bomba. Malauradament no tothom reconeix els seus mèrits i pateixen la força demoníaca de l’esquerra representada a hores d’ara pel socialisme i pel Papa. Per això la reunió dels dos polítics a Madrid i la imposició de medalletes. Per donar-se forces l’un a l’altre... i qui diu forces diu la fraternal unió entre cosins que les avies proclamaven. Els geòlegs fa dies que investiguen l’origen d’un moviment sísmic als voltants de Madrid. Que no busquin més. El motiu és la unió ideològica entre dos personatges destinats a la suprema glòria de defensors de les coses bones. La unió s’ha consumat. No cal escandalitzar-se.

Dona una gran seguretat al poble saber que la ofensiva del mal no prosperarà gràcies a personatges com la Ayuso i el Milei. És evident que els seus detractors els consideraran sonats de platja i sangria, però ells, calladament, modestament, van arreglant el món dia a dia. Va passar el mateix amb Hitler i Goebbels. Un amor a primera vista. Una idea escampada per un publicista. I la cosa va anar d’allò més bé com tothom sap.

El moviment sísmic arran la visita de Milei a l’Ajuntament de Madrid ha estat celebrat pels Tribunals espanyols que, com a regal de noces, han arxivat les causes contra Ayuso per la mort d’un fotimer de vells a les llars d’acollida madrilenyes per manca d’atenció, durant la pandèmia. Un obsequi que Ayuso ha agraït enviant a la jurisprudència fotos de la reunió amb Milei.


SEGONA PÀGINA


K.MEO
EL PRIMER ÉS EL PRIMER
La Fiscalia de Barcelona demana l’amnistia pels policies
Mira que es difícil que la jurisprudència espanyola accepti qualsevol iniciativa del Govern espanyol de Sánchez, doncs ves per on, a les tres hores de proposar-se l’amnistia, la Fiscalia de Barcelona (se suposa que la màxima defensora dels interessos dels barcelonins) ha demanat en bloc, l’amnistia pels policies que el primer d’octubre del 2017 van esllomar a bastonades al votants.

Aquests és un missatge anònim de la Fiscalia explicant i desmentint l’encapçalat del present article clarament tendenciós.

Nos som Nos i vosaltres, els independentistes, uns desgraciats. Dit això, manifestem:

La Policia espanyola té origen i fi en la salvaguarda dels ciutadans espanyols amb la qual missió s’hi deixa bous i esquelles. Sembla clar que els independentistes no formen part dels espanyols ja que se’n volen separar.

Segons testimonis veraços i plens de sinceritat, membres del cos de policia van manifestar reiteradament que els independentistes se’ls miraven malament, amb ulls plens d’odi i un membre del cos ha arribat a manifestar recentment que allò (el primer d’octubre) va ser pitjor que la segona guerra mundial.

La Policia treballa sempre a l’empara de la legalitat. Poc que pot dir-se el mateix dels que pretenen la dissolució de la única pàtria espanyola donada pel Gran Creador i mantinguda pels seus deixebles com Felip V, Franco, Aznar i d’altres membres del Sant Grial.

Si alguna cosa hi ha de justa en aquesta amnistia, és retornar a la policia espanyola la dignitat que alguns van voler soscavar-li per exercir el seu deure a defensar l’ordre i el dret a defensar els seus aparells reproductors.

És de justícia doncs que, mentre la judicatura decideix l’aprovació o no de l’amnistia als criminals, assassins i destructors de la pàtria, la justícia alliberi la feixuga carrega moral del cos nacional de policia impol·luta com sempre i per sempre.

I nosaltres, diem amén. I qui no ho digui que es foti. Els anònims de la Fiscalia de Barcelona.
Traducció d’un secretari anònim de la fiscalia.


LA GARSA PROSTÀTICA
UN DEMÒCRATA DE TOTA LA VIDA
President del Parlament balear estripa foto d’una víctima del franquisme
L’individu es diu Gabriel le Senne. President del Parlament Balear. Té una història que resumirem dient que és de VOX.

L’individu va dir en prendre possessió del càrrec (en castellà naturalment): Van a encontrar un Presidente al servicio de todos que tratará de favorecer el debate nacional y sosegado, siempre manteniendo el respeto que todos nos merecemos por encima de discrepancias que no debemos llevar nunca a lo personal.

Fa pocs dies, l’individu, va agafar de l’ordinador personal d’una diputada, fotos de tres víctimes del franquisme. Segons ell per una qüestió d’ordre (seria qüestió d’ordre portar un rosari penjat al coll?). Va estripar-ne una, la d'Aurora Picornell, costurera i sindicalista afusellada als vint-i-quatre anys per ideòlegs afins a un individu anomenat Gabriel le Senne.

L’individu, defensa la vida, sobre tot la que està per venir. No a l’avortament, a l’eutanàsia, al feminisme, l’ecologisme, al moviment LGTBI i, naturalment a la normalització del català, la violència masclista i la memòria històrica. Una joia de nano que va explotar precisament per la memòria històrica. És molt dolent recordar, especialment quan els records ens porten a les execucions de noies treballadores que creien en el dret a la vida lliure i que l’avi ideològic de l’individu, una altre individu anomenat Franco, no tenia gens clar i preferia afusellar que parlar.

Sembla mentida el mimetisme gairebé patològic entre el vell dictador i els membres de la democràtica formació de VOX. S’ho haurien de fer mirar. No per penedir-se, no per procurar civilitzar-se, senzillament per aprendre a dissimular una mica millor.

L’individu ja ho va intentar però malament. La paraula no és el seu fort. En el discurs de presa de possessió va dir el que mana el manual de Vox, fer-se passar per xai, però això no cola. La millora que necessiten afecta més a la testosterona. L’individu com els seus correligionaris, no tenen defenses per enfrontar-se a una manera de pensar diferent i han d’atacar d’immediat. Primer insulten, després peguen o destrueixen, després agafen l’arma. Un perill aquest individu.


TERCERA PÀGINA


LA REALITAT OCULTA
ESPANYA TAMBÉ VOL LA REPÚBLICA
La Plaça del Sol es vesteix amb el somriure de la tricolor republicana
El passat 16 de juny va tenir lloc a Madrid una manifestació en contra del 10è aniversari de la proclamació de Felip VI com a rei d’Espanya i a favor de la tercera república.

Els manifestants van accedir a la Puerta del Sol a través de tres columnes que sortien de les places de Colón, Neptuno i la Puerta de Alcalá. Convocada per 150 organitzacions no van superar tanmateix les 4.000 persones.

L’encapçalava una gran pancarta amb els lemes “Por la tercera república” i “Democracia sí, monarquía no”. Els manifestants, entusiastes, cantaven a grito pelao “Felipe, acelera, que viene la tercera!”, “España mañana será republicana!” i “Los borbones a los tiburones!”.

Llàstima que Madrid no tingui mar per fer-ho efectiu. S’agraeix la bona voluntat, l’optimisme del seu republicanisme, encara que arribi tard per Catalunya. Potser sí que “España mañana será republicana”, potser en propers segles quan una pandèmia de virus maligne hagi acabat amb la família reial.

Però quina república espanyola serà? Federal? Confederal? O unitària?

La història no els acompanya: Espanya no va tolerar la primera república, i la segona república espanyola ja sabem que va acabar amb un cop d’estat militar i feixista. Els caldria aprendre i contagiar-se una mica de la perifèria i concretament de Catalunya, que d’ençà el segle XVII fins ara ha proclamat cinc vegades la república catalana: el 1641 per Pau Claris, el 1873 per Baldomer Lostau, el 1931 per Francesc Macià, el 1934 per Lluís Companys i darrerament l’octubre del 2017 pel Parlament de Catalunya.

Totes elles totalment aixafades per Espanya. Però bé, els temps canvien i esperem però que no sigui per pitjor, i cal per tant mantenir l’esperança i l’entusiasme dels manifestants madrilenys. Potser en algun dia proper es multiplicaran les seves forces i ens estimaran i respectaran a nosaltres i a tots els pobles d'Ibèria, però caldrà pel bé de la causa que canviïn els taurons per uns altres animalots ferotges terrestres.


CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


KINTA KOLUMNA
LA SECA, LA MECA O L’INDRET DE MORT
Les víctimes són clandestins? El canvi climàtic impedirà anar a la Meca?
Per què hi ha tantes morts al Hajj aquest any? Els testimonis presencials donen pistes mentre les autoritats guarden silenci. Més de 1.301 pelegrins de diferents nacionalitats han perdut la vida, la majoria per la calor.

El Hajj, és una de les reunions massives més grans del món, cada any atrau prop de dos milions de persones a l'Aràbia Saudita. Aquesta obligació religiosa comporta un viatge únic per als musulmans amb capacitat econòmica i física. Com cada any però, amb el seu corol·lari de víctimes. Llavors hom es demana quin és el destí dels pelegrins que moren a la Meca i què és el Hajj.

El Hajj és un dels preceptes més importants de l'islam. És un dels cinc pilars de la religió i és obligatori per a qualsevol persona que s'ho pugui permetre realitzar almenys un pelegrinatge Hajj durant la seva vida. Un viatge a la Meca, Aràbia Saudita, el lloc més sagrat de l'islam, per realitzar la cerimònia sagrada.

De vegades, algunes de les persones que emprenen aquest viatge moren per un motiu o un altre. Llavors, què passa quan la gent mor durant el pelegrinatge del Hajj a la Meca? Morir durant el pelegrinatge del Hajj té algun significat religiós? És un privilegi morir durant el Hajj?

Per costums arrelades, els musulmans prefereixen enterrar els seus familiars morts als cementiris propers perquè puguin visitar-los i pregar per ells. Sovint, quan es tracta de persones que han mort lluny de casa, els seus éssers estimats gasten molts diners només per recuperar el cos del seu familiar per a l'enterrament. Però, en canvi, mai s’ha vist ningú morir al Hajj i que el seu cos sigui repatriat o recuperat.

De fet, pels creients d’Alà, és un privilegi morir a Terra Santa. Sobretot pels familiars del difunt, tot i que senten dolor com a conseqüència de la mort del seu ésser estimat, accepten aquest dolor en nom de creure que és una benedicció d'Al·là. Hi ha una altra casuística, l'islam prescriu que és bo enterrar les persones mortes tan aviat com sigui possible després de la seva mort, normalment dins de les 24 hores posteriors al decés. Per tan no és materialment possible recuperar el cos d'un pelegrí mort en 24 hores, així que l'enterren durant el dia en sòl saudita i de fet hi ha nombrosos cementiris destinats als pelegrins que moren durant el Hajj.

Fins ara, el govern saudità no havia proporcionat una xifra oficial. Sembla ser que el 83% de les víctimes que van sucumbir a les temperatures abrasadores per dur a terme el Hajj van viatjar il·legalment sota la calor abrasadora, i que la majoria no tenien permisos oficials per assistir a aquesta trobada anual. Van recórrer llargues distàncies sota el sol, sense refugi climatitzat ni acompanyament adequat. 658 eren egipcis, 630 dels quals no tenien autorització oficial per al pelegrinatge. Les autoritats egípcies van ordenar immediatament la revocació de les llicències de setze empreses turístiques i la detenció dels seus directius per frau després que fessin viatjar pelegrins il·legalment a la Meca.

La direcció del Gran Pelegrinatge Musulmà, diu que el sistema sanitari va proporcionat més de 465.000 serveis de tractament especialitzat, inclosos 141.000 serveis a aquells que no tenien permís oficial per realitzar el Hajj, assegurant que l'Estat no ha fallat, però que hi ha hagut errors de criteri per part de pelegrins que no han mesurat els riscos. Clar que, el 15 de juny, quan prop de dos milions de pelegrins es van amuntegar durant hores a la muntanya Arafat, i el 16 de juny, quan van participar en el ritual de lapidar el dimoni a Mina la temperatura dels termòmetres marcava 51,8 graus.

La Meca ja s'ha escalfat gairebé 2 °C, molt per sobre de la mitjana mundial. És més que probable que el canvi climàtic exposi els pelegrins a perills extrems en el futur, quan el Hajj torni a tenir lloc durant els mesos més calorosos d'estiu. Llàstima que com els creient no tenen cap interlocutor entre ells i Déu, ningú podrà proposar coses útils com canviar les dates, fer-ho en tres o quatre vegades o qualsevol cosa que allunyi els perills de mort.


SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA LLUFA
LA FISCALIA INDEPENDENT ESPANYOLA
L’autoritat independent de responsabilitat fiscal vol impostos catalans
A veure si encara la cagarem, diuen els responsables INDEPENDENTS de la fiscalitat espanyola que és una institució destinada a garantir la sostenibilitat de les finances públiques. Cristina Herrero n’és la Presidenta i tot just iniciat el vell debat sobre el finançament català on Catalunya torna a demanar una fiscalitat menys infame, ha saltat com impulsada per un ressort a la dreta de la seva natja dient que és difícil d’assumir la pèrdua dels impostos catalans. Té raó. Sense els impostos catalans, Espanya seria com l'era del poble al mes de setembre. Tot palla, tot pols.

Curiosament, la ínclita Presidenta i guardiana de la igualtat dels pobles espanyols, no ha aixecat la veu denunciant els privilegis de la Comunitat madrilenya en rebre més del que se li ha pressupostat o forçant iniciatives com el cas Mbappé des de l’Ajuntament de la Corona.

Diu la Presi INDEPENDENT, que el finançament cal fer-lo d’acord a les demandes de tots els territoris i que ha d’abordar-se des d’una perspectiva global. Per global entén a Madrid i rodalies? Per globalment vol dir els interessos de la cort espanyola? Per globalment pensa que és Catalunya la que ha de subvencionar la resta d'Espanya amb mal d’esquena?

Alguna cosa passa amb el personal espanyol que té com a únic nord i guia per la salvaguarda econòmica del país, munyir la vaca catalana. Les dues Castelles, Andalusia i Extremadura estan plenes de ramats de braus, per què no fan una palla als toros i aconsegueixen llet de proximitat?

Tard o d’hora els INDEPENDENTS de la fiscalitat espanyola hauran de trobar maneres per fer pagar impostos a la noblesa espanyola abans que el país, una vegada explotada Catalunya, no caigui en fallida. Alguna cosa ha de tenir la terra on mai no es ponia el sol. Oli potser o remolatxa o l’exportació de màrtirs de la Creuada per vendre a Argentina. El que sigui.

De moment la Fiscalia INDEPENDENT espanyola i la seva digna presidenta són una pura LLUFA pudenta.


SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA ÚLTIMA PEDRADA
NORMALITZAR LA VIDA
El 74% de nens acollits aprenen català en tres mesos
Tens dues opcions: emigrar a Alemanya i tornar vint anys després una vegada l'estanquera de Düsseldorf ha aprés el significat de “una cajetilla de tabaco” o aprendre l’alemany. La tradició espanyola és que els alemanys aprenguin el significat de “una cajetilla de tabaco”.

No ha d’estranyar-nos doncs que residents a Catalunya –vinguts de les Espanyes allà pel segle XIX– segueixen demanant la “cajetilla”. Quan un idioma és imperial costa molt dedicar-se a aprendre les llengües populars, els dialectes i les onomatopeies. “Pa qué?”

Però no tot és mala llet o ignorància o cansament patològic mental, també hi ha molta sensibilitat. Famílies que gràcies a Franco van haver d’emigrar a Catalunya segueixen sense dir una puta paraula de català per què els fa vergonya. Perquè un dia que es van llençar a explicar la seva vida en llengua vernacular i els catalans –uns descarats– se’n van enfotre. Pobra gent, amb la d’esforços que havien consagrat en l’aprenentatge.

Hi ha una altra raó que justifica la manca de parla catalana entre els emigrants espanyols. El català és difícil. Si senyor. Servidor a punt de fer els quaranta, encara escriu sense geminar una “L”, sense accentuar una “O” i sense saber que coi signifiquen els pronoms febles. Ara bé, a l’hora de parlar, els lletraferits m’entenen.

Ha sortit fa poc una notícia sorprenen. Els immigrants de la resta del món (no espanyols) al cap de tres mesos de viure a Catalunya, parlen català. Amb accent, però el parlen. No demanen una cajetilla, demanen un paquet de tabac.

Són els immigrants de pastera més llestos que els de caravel·la? Seran les altres races més intel·ligents que la ibèrica? No. Simplement encara no han aprés les regles generals espanyoles segons les quals només el castellà és digne de ser parlat. Això precisament és el que ensenyaran als immigrants que una vegada incorporats a la societat, deixaran de parlar el català que han aprés. No “cale”, els diran des d’Espanya.


VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTEXT
TRANSPARÈNCIA POLÍTICA
L’atemptat a Vidal-Quadras
Tots sabem que els polítics són enamorats de la justícia i que lluiten pel bé del poble... fins que es dediquen a la política. Aleshores el seu marc de bones intencions es redueix a família i amics íntims.

Fa uns mesos a Vidal-Quadras van voler traspassar-lo a millor vida. A ple carrer, un individu ara identificat i detingut, va disparar-li a ran de cara. Se’n va sortir (el Vidal).

I ara el merder. Per què van voler matar a Vidal-Quadras que no deixa de ser un tercera divisió de la política malgrat els seus estirabots? El que se sap fins ara és el fidel retrat de la política mundial actual.

Prenguin nota perquè el tema costa d’entendre a la primera.

Com a fets, el tret a la cara de Vidal Quadras i la seva immediata convicció que l’atemptat tenia origen a l’Iran. Vidal-Quadras i l’Iran? Quina relació poden tenir aquests senyors? Molta. Perquè la política d’ara no té res a veure amb la novel·la de Delibes “ El disputado voto del señor Cayo” on un polític va a un poble a la recerca d’un sol vot. Ara la política s’explica a través de màfies, sicaris, països dolents, partits d’extrema dreta o esquerra, és a dir, ara la política són els fems que recollia el senyor Cayo per tenir escalfor a l’hivern.

Resulta que, Vidal-Quadras recolza a l'oposició iraniana, però no per simple convicció ideològica o coherència política, sembla que la seva simpatia té alguna relació amb VOX del que el Sr Vidal-Quadras n’és soci fundador. I és que l'oposició iraniana a l’exili -vagi vostè a saber-ne la raó- va subvencionar el 80% de la campanya electoral de Vox a les eleccions europees. Embolic.

Però no s’acaba aquí la cosa. Els països, els bons, els dolents i els neutrals, han trobat en les màfies derivades dels càrtels “drogates”, els sicaris perfectes. No és bonic que els països matin als seus enemics per la via directa, ara es porta encarregar l’assassinat a una de les abundants màfies existents que, de immediat i sense fer preguntes, contacten amb un dels seus sicaris que són, a la fi, els que acaben (o intenten) matar al Sr Vidal-Quadras.

Ho han entès? Nosaltres encara no. Tornarem sobre el tema.


NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


TELEGRAM
QUI S’HO QUEDA?
Multes per generar males olors
La Diputació de Barcelona ha aprovat sancionar les activitats que provoquin males olors. Teòricament la mesura va per empreses (que no pagaran mai una multa d’aquestes característiques) i altres focus olfactivament contaminants. Quins? D’on? De quina durada? El pet de la sogra pot costar-nos tres-cents euros? El cadàver de la sogra també? Què fem amb la sogra? Però per sobre de tot, el que interessa al ciutadà és saber qui es quedarà l’import de les multes. Si és l’administració, no cal aplicar la llei perquè mai no veurem un euro. Si van a la butxaca del denunciant en conec a més d’un que es farà ric denunciant als veïns.

TOR, L’ESTIGMA
Ara cremaran les caravanes
El poble de Tort, quan la creació, es va fotre una patacada contra les parets pirinenques i encara en va coixa. Són deu cases, sis famílies i un ramadet de merda però fan més soroll que Cincinnati. Tort s’ha fet famós per un assassinat i l’habilitat d’un cronista que l’ha posat en pantalla. I el personal ha picat. Mira que n’hi ha d’assassinats al món, doncs aquí, a Catalunya, només interessa el de Tort. Una mica rucs sí que ho som. Total, que ara la burgesia catalana aprofita els caps de setmana per visitar Tort (les deu cases i el remat perquè les famílies s’amaguen) i s’hi desplacen amb material d’alta muntanya. Jeeps, caravanes, carros blindats. El proper episodi del cronista espavilat parlarà de la primera caravana cremada. Qui en serà el culpable? Set capítols més.

NO CONFONDRE ELS OUS AMB ELS ROSARIS
El Ministeri de Cultura vol tancar la Fundació Franco
El Ministre de Cultura Ernest Urtasun, mescla de català i navarrès, s’ha proposat clausurà la “Fundación Francisco Franco”. La dreta està que trina. El Ministeri no te dret a aquesta felonia i estudien (és un dir) estratègies per evitar l’intrusisme del Ministre. Per una vegada la dreta te raó. El Ministeri de Cultura no és competent per aplicar una mesura tan dràstica. Franco, la Fundació i els seus membres no tenen res a veure amb la cultura.

UNA NOVA GUERRA AMB DOS FRONTS?
El govern d’extrema dreta israelià en un cul de sac
Israel està a punt d’engegar una nova guerra quan ni està segura de guanyar la que té començada a Gaza. Per una banda hi ha els houthis, que han enfonsat dos vaixells amb càrrega per a Israel i buidat els ports, per l’altra Hezbolà libanès, el partit de Déu, l’element clau de l’Iran contra Israel.
Potser fora bo recordar als israelians que aquesta organització va ser creada pel règim iranià, armada, entrenada i assessorada por la Guardia Revolucionaria de la República Islàmica. I si exercit israelià no ha pogut acabar amb una petita organització com Hamàs ningú sap si podrà envair el Líban, guanyar i sortir-se’n victoriosa o amb la cua entre cames.

DEL MÍTIC BAR VELÒDROM A LA CERVESA DE LUXE MORITZ
Un tast de tradició i modernitat?
L’eslògan de venda és perfecte: Que passaria si poguéssim degustar una cervesa com les de fa 100 anys? La cervesa, La Velo ha estat fabricada a la microcerveseria de la fàbrica en petites unitats. Una manera de retre homenatge al Velòdrom.
Com que BCN està venuda al turisme, no sabem si aquesta operació que va acompanyada amb altres de gastronòmiques servirà pels barcelonins o només serà encara un altre reclam per afegir nous eixams de turistes...i al tanto, amb cervesa pixaran encara més pels carrers.

MALS AVERANYS D’EXTREMA DRETA PERÒ...
Els ecologistes aconsegueixen que es boti el Pacte Verd a Europa
El Pacte Verd, LA LLEI SOBRE LA RESTAURACIÓ DE LA NATURA, atacat per totes les bandes dretanes del parlament Europeu s’ha salvat pels pèls. Els ecologistes l’han defensat a capa i espasa i Europa el salva in extremis. Bé, ens alegrem moltíssim!
I ara brindem per que en els propers mesos i anys no el vagin desvirtuant, tallant un a un els múltiples aspectes dels quals depèn la salut del planeta. Potser –només potser per ara- ens retornarien una esperança de millors vides als ciutadans. Que trist, no?


DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTRAPORTADA
ELECCIONS LEGISLATIVES 2024
NO CAL UNA GRAN REMUNTADA
ESTEU A SET O VUIT PUNTS DEL RN
I LES VOSTRES ELECCIONS DETERMINARAN LA VOSTRA VIDA