27 de gener 2023

RESULTATS BRILLANTS
Final de la Cimera de Barcelona
A vegades ens passem de llestos. Just la setmana anterior havíem pronosticat el fracàs de la cimera de Barcelona. I no. Aquí –com a penitència– volem senyalar les fites de la gran trobada:

Macron arriba mitja hora tard perquè li van tallar la carretera (com per recordar-li el que passava a França). La mitja hora d’espera Sánchez i Aragonés van aprofitar per passar fred i a darrera hora, Aragonés se li va apropar i va dir-li que el procés no s’havia acabat. I té raó, però durarà poc. La mitjana d’edat calculada entre els manifestants (cinc mil segons la poli i trenta mil segons els organitzadors) era de setanta set anys i vuit mesos. En una dècada no queda ni un independentista. Després de saludar a Macron i recordar-li que a Catalunya el procés no havia acabat i que a veure si França recolzava la independència d’una punyetera vegada, el President Aragonés va tocar el dos abans no sonessin els himnes nacionals. Qüestió de dignitat. Les dues trobades amb Sánchez i Macron (uns vint segons entre els dos) han estat molt valorades per Presidència.

Mentre, els iaios concentrats escridassaven a Jonqueres. Com és normal a la nostra pàtria el crit més escoltat va ser botifler.

Per representar millor l’espanyolitat de Barcelona se li va oferir a Macron un dinar a base de tapes que el mandatari francès va elogiar molt.

No menys important va ser l’aportació cultural de la trobada. A Macron li van presentar Picasso i ell va donar unes fotocopies amb cartes de l’ex President Tarradellas a De Gaulle i viceversa. Un moment emocionant.

Les cases de putes van notar un lleuger augment en la facturació però lamenten la brevetat de la trobada.

Al capvespre, l’independentisme es va manifestar davant el Consolat francès de Barcelona. Com sempre va rebre en Jordi Pesarrodona.

Un gran èxit malgrat que els mandataris van oblidar de signar el tractat.


SEGONA PÀGINA


K.MEO
CARTA ALS HUMANS
La capa d’ozó se’ns queixa
02+hr - >0+0... 0+02 - >03. Aquesta sóc jo. La capa d’ozó.

Encara que no tingui les seves característiques humanes, sóc una entitat viva, latent i eterna si vostès deixen d’emprenyar.

Durant els primers milers de segles, la meva feina ha estat senzilla i eficaç. Filtrava la radiació solar i l’existència a la terra no patia cap problema respiratori ni càncers de pell ni al·lèrgies. Ara les coses són molt diferents i no saben la feinada que tinc en deixar-los respirar una mica.

Els aviso, jo no he canviat. Són vostès, i francament no ho entenc. Volen morir socarrimats pel sol?

Des de fa un parell de segles, vostès, els humans es dediquen ha fabricar merda i llençar-la a l’espai. L’espai, humans, no és un abocador, és vida com la seva, una mica més intel·ligent potser i sense dubta, amb els mateixos drets que vostès. Pensen encara que estan sols a l’univers? Segueixen creient que un Déu va agafar un mica de fang i els va fer a mida?

Això és seriós. L’univers, apart de gran, és seriós i cal un respecte.

Servidora de vostès, porta gairebé dos segles intentant recuperar l’equilibri a tutti pleni (que vol dir a tota hòstia). Quan servidora, malgrat no comptar en cap moment amb la seva col·laboració, començo a sorgir, en silenci i bona fe, l’estrip que vostès m’han provocat, vostès segueixen atacant-me. A mi i al tot. Facin el que vulguin, però els hi va la vida. Jo, més o menys contaminada, més o menys foradada, seguiré existint. Són vostès els que faran figa.

Algú de vostès podria explicar-me perquè just quan el meu esforç dóna fruit i començo a recuperar-me, les seves autoritats científiques ja adverteixen de les possibilitats de tornar a foradar-me? Són suïcides, rucs, o simplement humans sense remei?

Atentament, la capa d’ozó.


LA GARSA PROSTÀTICA
LA VEDA SEGUEIX OBERTA
Nous radars municipals i altres minúcies
Oberta Barcelona en canal, els tècnics i polítics municipals han descobert que potser caldria tapar alguna de les trinxeres obertes, més que res perquè ells puguin desplaçar-se. Al mateix temps han vist que no tenen diners per fer-ho i, quasi immediatament, s’han aplicat a omplir les arques. Tot pel poble.

Algunes mesures deuen ser mitjanament raonables (no sé quines però segur que n’hi ha). D’altres però voregen el ridícul quan no la gasiveria municipal.

Per salvar als nens, recordeu que tot es fa pel bé del poble, s’han instal·lat uns radars per evitar que els conductors vagin a més de trenta kilòmetres hora per alguns carrers. OK. Llàstima que primer posin el radar i després l’advertiment de la velocitat recomanada. Queda lleig. És com disfressar a un de la urbana com “vaqueira de la Finojosa” per fotre’t un cop de càntir a la cantonada. Els nens al cap i a la fi són de goma, però les nostres butxaques no i ja que et prenen el sou, seria tot un detall no afegir-hi la vergonya del parany mal intencionat.

Una altra mesura, aquesta ja de jutjat de guàrdia és anular els bitllets del transport públic comprats abans de la rebaixa del preu. Segons l’Ajuntament, la crisi ha passat i si volem viatjar ho hem de fer sense descompte. Magistral ideal. Un bitllet val per déu viatges. Estalvi possible per la Sra Colau? Uns tres eurets per ciutadà. Què taparan amb tres eurets? Amb prou feines la cara de vergonya que haurien de tenir per tractar-nos com a imbècils.

Gràcies a Déu nostre senyor, estic molt lluny de la política pagada. Però tot i això, la vergonya aliena em fa envermellir la cara cada dia al llevar-me. Sort que totes aquestes tupinades es fan per afavorir al poble. Sort en tenim, si senyor.


TERCERA PÀGINA


LA REALITAT OCULTA
EL PSOE, FIDEL ALIAT I CÒMPLICE DE LA DICTADURA MARROQUINA
Recentment s’ha descobert una trama de corrupció i suborn que funcionava des de 2021 al Parlament Europeu, perpetrada pel govern marroquí a través del seus diplomàtics i serveis secrets: el Marrocgate, amb la detenció de diputats investigats pels tribunals belgues.

El règim alauita ha impedit durant una dècada resolucions del Parlament Europeu per denunciar la repressió i la manca de drets humans al Marroc. El 19 de gener el Parlament Europeu ha votat una resolució que condemna les amenaces a la llibertat de premsa i la violació dels drets humans al Marroc i el suborn a polítics en les institucions europees. Igualment, l’ONU demana la llibertat de tots els presos polítics.
Aquesta votació només ha obtingut 32 vots contraris: 17 són del PSOE i la resta de l’extrema dreta.

Ha sorprès el suport socialista al règim alauita un cop descoberta la trama, però cal recordar que ja l’abril passat el partit de Pedro Sánchez va donar suport al Marroc en la seva annexió del Sàhara contravenint les resolucions de l’ONU del dret d’autodeterminació del poble sahrauí. També cal recordar la bona amistat i els interessos del lobby socialista amb la monarquia alauita del que formen part, entre d’altres, Felipe González, Moratinos, Zapatero, José Bono, etc.

El Marroc actual és un règim dictatorial de terror, difamació i xantatge, sense llibertats i amb persecució de tota dissidència, amb nombrosos presos polítics i socials que són torturats i vexats, com els 11 rifenys, entre ells Nasser Zafzafi, condemnat a 20 anys de presó per demanar els drets humans més bàsics. Igualment hi ha empresonats periodistes crítics i un exministre de Hassan II Mohamed Ziane, de 80 anys, i 43 sahrauís i 19 assassinats per raons polítiques.

L’1 de febrer se celebrarà a Tànger una cimera hispana-marroquina en la qual el govern espanyol del PSOE es presentarà amb la feina feta com un gran amic i servidor del rei tirà Mohamed VI.


CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


KINTA KOLUMNA
ATRAPADES PER TOTES BANDES
Dones i violència social i policial
A Catalunya hi ha 11.500 dones amenaçades per les seves exparelles: nou porten protecció i 38 polseres de seguiment.

Els Mossos d’Esquadra de seguiment de víctimes de violència de gènere semblen més els guardes de Golfus de Roma que no una policia protectora. Clar que sempre s’ha dubtat de la protecció policial, no?

Només quan el risc de ser assassinades pels seus agressors és molt elevat, i després d’haver presentat denúncia i haver tingut coneixement dels antecedents de la seva parella, la policia organitza proteccions personals que poden anar des d’escorta les 24 hores del dia, també del domicili. Apa que no és complicat això.

La realitat crua és que davant de cada nou assassinat la policia tenia coneixement d'actes de violència previs als assassinats. I no havia ofert cap protecció efectiva a les víctimes. Tan per falta de seguiment per part de la fiscalia com per manca de reacció per part de la policia.

L'acollida, l'escolta, el seguiment i la protecció que es dóna a les dones víctimes de violència masclista són molt incertes. És el regnat de l'arbitrarietat. I quan la policia no exerceix el seu paper genera dues noves violències: les que es cometen, quan no donen un reconeixement legítim a les víctimes, i les de l'autor, que continuen.

Els mateixos policies reconeixen que molts dels homes que van assassinar les seves parelles o exparelles tenien antecedents -amb les dones assassinades o amb anteriors parelles-. Això ho sabem tots, com sabem quan és de dia o de nit. Cobren encara per només arribar fins aquí?

Assassinades 49 dones durant l’any 2022 i aquest començament és com enviar a la societat el senyal de que hi ha tolerància a la violència contra les dones.

Els Mossos podrien repassar el Conveni d'Istanbul: l'Estat signatari es fa responsable de la violència si no fa tot el possible per aturar-la.

I tots plegats canviar el xip. Un canvi de societat que impliqui considerar la violència feta a les dones com una responsabilitat col·lectiva a fi i efecte d’aconseguir els engatjaments polítiques i econòmics coherents i consegüents.

Qualsevol feminicidi és la màxima frustració, la constatació del fracàs del sistema diuen els Mossos. Doncs que s’espavilin i ho demostrin d’una puta vegada. A l’hora de reprimir els desafectes al sistema bé que matxuquen i apallissen a la gent –això és un mínim normalitzat– i després menteixen als jutges presentant-los com a agressors i ells les víctimes.


SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA LLUFA
RECORDS ETERNS
La Guàrdia Civil compra vehicles elèctrics però no tenen endolls
Paraules, imatges, cançons, olors... tot porta a un record. La Guàrdia Civil també. Només veure’n un, estic a la vora d’un camí on una parella de números, arrossegant un fusell i una manta intercepten un carro de gitanos. Ara això ha canviat molt, sobre tot els gitanos però també la Guàrdia Civil, homes ara de gimnàs, alts, cap rapat, però jo els segueixo veient a la vora de la carretera sense asfaltar.

Què serà? Se’m escapen les raons i estic preocupat.

Sense anar més lluny, l’altre dia vaig llegir una notícia amb suport fotogràfic on es veien els gairebé tres-cents cotxes que s’ha comprat el Cos per oferir un millor servei al ciutadà. Una calerada, però la imatge era moderna, digna d’un servei amatent i rigorós.

I jo els seguia veient a la vora del carro de gitanos. Estic malalt, em repetia hipocondríacament.

Després vaig llegir la notícia fins el final. La qüestió és que una vegada comprades les modernes unitats mòbils, a la Guàrdia Civil se li han presentat diversos problemes. El primer que les Cases Quartes, no tenen endolls per carregar les bateries dels cotxes. Falla estructural revisable però que de moment fa una mica de cosa. Alhora, els guàrdies manifesten els seus dubtes sobre la utilitat dels vehicles. Molta autonomia no la tenen i haver-se d’anar parant a cada estona, queda poc professional. Una segona pega és que ràpids, allò que se’n diu ràpids, els cotxes elèctrics no ho són i si els lladres o malfactors en general se n’adonen, segur que fugen amb un vehicle de gasoil i ja em cagat la persecució. Tercera derivada, si –Déu no ho vulgui- quedés el jeep de l’autoritat clavat en mig d’un camp, què fan? Esperar que les vaques vagin a petar-se just en el tub d’escapament?

En acabar de llegir la notícia, vaig entendre perquè la visió de la Guàrdia Civil em porta a llocs, situacions, olors i imatges tan antigues i ridícules com poc estimades.
LLUFA


SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA ÚLTIMA PEDRADA
REMENA, REMENA NENA
Nou ball, nou escàndol... lingüístic
Des dels temps de l’Elvis Pelvis, Espanya es sufoca amb cada ball de moda. És com un costum patri i no cal esverar-se. El que sorprèn d’aquesta nova dansa és el rebombori lingüístic que ha provocat. No és el ball, no són les arrimades genitals, ni la disbauxa de la noia que en plena calentor aprofita per treure’s els sostenidors. El conflicte aquí, segons sembla, és el nom del ball i específicament el nom que cal donar-li en català.

Comencem pel principi. Si ens hem de posar amb la gramàtica, cal denunciar d’entrada que “perrear” no és correcte ni en castellà. “Perrear” vol dir treure a passejar el gos a les onze de la nit perquè no se’ns pixi a casa. Aquest ball no va d’això. En tot cas podria dir-se “Refregar” (tornar a rentar els plats).

O sigui, si en castellà la paraula no és correcte, no esperem ara una traducció correcte. Ni que sigui en català, la terra dels millors traductors del món com tothom sap.

No creiem que la disputa s’allargui masses dies ni que la sang arribi al riu. Com a molt provocarà una nova escissió en algun partit catalanista. Dit això, no deixa de sorprendre la capacitat del país per posar-se en camisa d’onze vares. Què coi ens importa el nom (català, castellà o rus) de la moguda de malucs juvenils? Quina punyetera importància té?

Els joves tenen sexe i a sobre, el sexe els dóna gust, plaer, seguretat. Si els dos estan d’acord, que es refreguin tot el que vulguin i si mentre ho fan els reconforta fer guau-guau, que ho facin. Ells no necessiten posar nom al cul de la parella. I tampoc caldria que els vells de despatx perdin un minut discutint i censurant una paraula que no cal ni pronunciar. N’hi ha prou en apropar-se l’un a l’altre. Igual que nosaltres fèiem amb la conga, pare putatiu de molts vailets allà pels cinquanta.


VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTEXT
UNA FAULA ALEMANYA
Tornen a obrir mines de carbó a Alemanya
Els ecologistes alemanys són molt més ecologistes que els altres i quan vivien a l’oposició, no en deixaven passar una. Ara són al govern federal.

Alemanya, condicionada pels verds, va reduir la producció de carbó (de fet deixen les mines amb serveis mínims només per mantenir-les).

Un grup d’ecologistes (molts de verds) ocupen un poble al costat de la mina perquè algun empresari no la torni a obrir.

Rússia ataca Ucraïna. Europa passa fred. Alemanya vol tornar a obrir les mines de carbó. Ara tenen el suport dels verds.

El poble, es manifesta contra la reobertura. Fins i tot es presenta la petita Thunberg que es deixa fotografiar somrient quan la policia la reté unes hores. La princesa no ha aconseguit encantar als polítics i el govern alemany, amb els verds al costat, segueixen interessats en obrir la mina de carbó.

El poble torna a manifestar-se i la policia alemanya, (alemanya però policia a la fi), comença a encabronar-se. Algun alt càrrec dibuixa el pla d’acció. Quan els manifestants tornen, es troben amb un gruix d’uniformes que els llencen aigua, se suposa que freda. Els manifestants que no són policies es retiren discretament fins on no arriba l’aigua i des d’allí fan pam i pipa als cossos de seguretat. Aleshores, la poli fa el que més li agrada, carregar. Sembla mentida com els agrada carregar a aquesta gent. Avancen decidits contra l’enemic (el poble) però abans d’arribar-hi es troben un fangar provocat per l’aigua que abans han llençat ells mateixos que els enfonsa fins la cintura. Les imatges de la policia alemanya intentant sortir del fang amic, passaran a la història. Just quan la policia ha quedat ben arrebossada, un colom blanc impol·lut, sobrevola el lloc de la protesta i desapareix camí de la seu dels verds on deixa anar una formosa cagarada.

Malauradament la faula no ha acabat. La mina de carbó tornarà a obrir.


NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


TELEGRAM
POTSER JA NO CALIA
Palestí alliberat després de 44 anys de presó
Em pregunto què haurien fet els jueus assassinats a les càmeres de gas nazis, si se’ls hagués donat l’oportunitat de salvar la vida a canvi de 44 anys de presó. Em pregunto com es sobreviu tancat 44 anys pràcticament aïllat (en tot aquests temps el presoner va veure una sola vegada a la seva mare).
Pregunto als reverends de trenes si mai no han pensat que com a càstig, 44 ja són prou.
I sobre tot em pregunto si l’excarcerat no va sentir la temptació de tornar a la presó quan la seva mare li va fer un dinar de benvinguda amb fulles de parra.

LA MÉS VELLA, ÉS CATALANA
Àvia (com a mínim) de 115 anys
I ara què, eh?! La persona més gran de totes les persones del món és catalana. Què? Què dieu ara? La senyora ho va dir ben clar, no em vull morir perquè estimo molt Catalunya i aquí es viu molt rebé. I encara va afegir, si fos d’un altre lloc no em faria res morir-me però deixar Catalunya, ai no.
D’on es pot deduir sense exagerar que: Catalunya és el millor país del món, on es viu millor, on els serveis funcionen, on la modernitat s’uneix a la tradició i on una senyora ha arribat a 115 anys. Tindria gràcia saber com hi ha arribat, però de moment tots estem molt contents. De tota manera aviso: el dia que aquesta senyora traspassi, serà una botiflera.

DE LA TERCERA FASE
Ministre de Nova Zelanda plega
Quaranta i pocs anys i ho deixa. Jacinda Ardem primera ministra de Nova Zelanda diu que no té energia per seguir governant el país. Ho ha fet bé, força bé. El país la va votar per un segon mandat, però plega. Vol casar-se amb el pare de la seva criatura, vol viure una vida normal, no necessita el poder prop d’ella. Només per això mereixeria ser Primera Ministra del Món. Com es diu en aquests casos, sempre marxen els millors.
Sembla que Espanya ha prohibit la difusió d’aquesta notícia.

DE MATARÓ A GÀMBIA EN COTXE
Una història en la què us deixem imaginar el final. Gràcies
La cosa és molt senzilla. El meu padrí em telefona des de Tombouctou  i diu que li compri un Matrix. Surto al carrer i faig un cafè amb Soliman. N’emparaulo un i que li pagaré quan el padrí el rebi allà baix.
L’endemà, només a Mataró van robar 12 Matrix. Al cap de 15 dies el padrí ja tenia el seu Matrix. Tot content em va enviar una foto on es podia veure la matrícula. Hòstia! Era la matrícula del cotxe del meu veí, aquell a qui li va desaparèixer el cotxe.
Soliman, que és un bon nano, em va explicar el truc. Allà baix són pobres. Aquí són rics. Els hi robem els cotxes que per altra banda seran indemnitzats per les assegurances. Els portem al port i els carreguem en vaixells, 200 a cada viatge.
Us deixem imaginar el final d’aquesta història. Gràcies.

IL CAPO DI TUTTI CAPI DE LA MÀFIA SICILIANA
Matteo Messina detingut gràcies a un parany policial
Molta desil·lusió! Estem acostumats, gràcies al cinema americà, que els Capos són omnipresents, poderosos, i que manen matar a gent. I quan moren, moren de vells al llit i envoltats de la família i de la màfia que el cobreixen amb una muntanya de corones de flors.
En cavi, el Capo Matteo Messina és en realitat un fals capo. S’ha passat 30 anys solet en una cabana al mig del bosc? Apa, home apa! L’han pescat per anar al metge per un càncer? Impossible, els capos de veritat moren al llit de vells.
Hi vau veure el seu cotxe? Res home res! Tot plegat és un muntatge. Els Capos tenen Mercedes brillants de darrer model i no una furgoneta rovellada. De veritat, el detingut no és el Capo sinó el seu doble de llums.

LA JOVE QUE VA DEMANAR LA LLUNA
Gina Lollobrigida la sex-symbol que mai va trobar l’amor
"No volia ser actriu sinó artista. Feia d’extra per portar diners a casa. Em van oferir un paper real. No era el que volia fer. Vaig pensar: demana la lluna, demana un milió. Me'l van donar i vaig començar a fer pel·lícules”.
Nascuda pobre, nascuda artista, apassionada d’escultura i dibuix, la seva bellesa i la sort la van dur al cinema i a l’èxit amb la interpretació d'Esmeralda, de la reina de Saba o d'Adelina fins a esdevenir una de les sex-symbol del segle XX.
Era baixeta, morenassa, de cos voluptuós i ulls ardents. La seva bellesa mítica va ser el que li va impedir de trobar l’amor de la seva vida segons alguns. Segons altres, els causants de la seva dissort van ser la estupidesa i el masclisme. Què li sigui lleu!


DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTRAPORTADA
SER DE DRETA ÉS PRENDRE PRESENT, PASSAT SIMPLE,
SUBJUNTIU IMPERFECTE I IMPERATIU DE LA TERRA
FERTILITZADA PEL PAGÈS, CRISTIANITZADA PELS SANTS
GOVERNADA PELS REIS