30 de juny 2023

EL RETORN DE BILLY EL NEN
Joves estudiants extorsionen empreses
Els fills sempre han fet xantatge als pares. Abans la tècnica era el plor, els crits, els atacs de marraneria. Ara ho fan informàticament. És una moda universal, amb molts seguidors i clarament demostrativa de l’avenç de la societat.

Edat: entre 14 i 20 anys. Professió: estudiants. Origen social: mig/alt. Com si diguéssim, ja els ha passat la passió pels xuixes, tenen la seva cultureta i els mitjans per iniciar la seva carrera burgesa. Això sí, odien el sistema capitalista, el comunista i qualsevol d’altra però, i aquí surt la primera contradicció, les seves petites estafes les utilitzen per comprar-se coses. Material informàtic, samarretes, vambes, collarets i, a vegades una mica d’herba. Autoconsum en diuen, autoconsum sense entrar en la indigna condició de treballador. Nets i purs com els àngels. Ni un cèntim dels guanys van a parar a les ONG. Tampoc són burros.

És fàcil i divertit imaginar-se a un noiet de catorze anys bloquejant la web de la petita fàbrica de rajoles del seu pare i demanant a canvi d’aixecar el pirateig, dos-cents euros per un texà de marca. Com a element moralitzant sembla gairebé perfecte perquè un noiet capaç de fer això, abans ha aconseguit a base d’emprenyar als pares, el que ha volgut i ha fet el que ha volgut i a manat a la família des del dia del naixement. Els pares a canvi d’aparent tranquil·litat li han comprat un mòbil als quatre anys, una Tablet als cinc, una moto als sis, l’han portat a totes les experiències extraescolars i han permès que la criatura és cagués amb els avis, els besavis i la mare que el va parir. Què millor ara que sentir-se amenaçat per aquesta criatura consentida que els avantatge en tècnica i potser també en mala llet?

Els que tenen confiança en les futures generacions fan molt bé. Corre per aquí un jovent ple de valors, consciència i bona fe, però com sempre, la societat arrossega a la majoria cap a l’engany i la més estúpida de les estupideses com és el consumisme.


SEGONA PÀGINA


K.MEO
ALCALDE PER UN DIA
El nou alcalde de Barmeo té un accident i dimiteix el dia de les eleccions
Pues oye sí tío, bien borracho que iba. Qué voy a decir! Es la verdad. Me sabe mal por los compañeros, coño, que se esforzaron la hostia en campaña y luego las negociaciones con la plataforma esa.

Una buena cagada, eso es lo que hice pero estaba contento… Los vascos nunca estamos contentos, no tenemos motivos ¿sabes? Y por una vez que, pues no es gran cosa oye, lo reconozco, pero me hacen alcalde, y me pongo contento… Demasiado.

Lo que nos costó la puta campaña. Y la de fotos que me hicieron. Tengo la casa llena de carteles todavía. No podíamos empapelar el pueblo vecino ¿sabes? Pegamos carteles hasta el último árbol del municipio, en los mástiles de las barcas, pero nos sobró. Nos pasamos.

Me sabe mal, la hostia… pero otra cosa te digo, que me he quedado relajado, tío. Mandar es bonito, bueno, eso dicen. Yo no he mandado nunca pero es un problema. Todos mis compañeros que han tenido cargos, tienen el pelo blanco. Y eso que los vascos no tenemos el pelo blanco, pero los que mandan sí. Yo creo que el mando es castellano. De tierras secas y mucha cabra. ¿Qué vas a hacer ahí sino gritar? Que si no gritas no te oye nadie. Pero en Bermeo… con esa tierra tan blanda y ese mar…

La verdad es que tampoco teníamos nada que hacer en Bermeo. Es un sitio majo, bien pintado y arreglado y todo. El pueblo va solo. A la gente de Bermeo le regalas dos troncos, se hacen una barca y levantan tres generaciones. La cosa iba de ideología ¿sabes? Pero bueno tampoco es que la ideología esté muy de moda.

Dos copas de menos y seria Alcalde coño. Pero tampoco voy a dejar de beber por una cosa así. Ni el partido me lo ha pedido. Que cachondeo se llevaron los muy cabrones.

Por cierto, ¿con quién hablo?


LA GARSA PROSTÀTICA
WESTERN A L’ORIENTAL, AMB LLET AGRE
Més conflictes a Israel
No explicarem els motius concrets d’aquesta nova etapa de violència perquè és igual. Israel està pendent de que un palestí esternudi prop d’un jueu i aleshores comença la represàlia que no és precisament proporcionada. I així estem altra vegada. És exactament la història de l’Amèrica de Trump.

Els indis palestins es dediquen plàcidament a les seves coses, sobre tot a escopir sorra, però un dia arriben uns forans recollits per tot el món (els jues) i els comencen a empènyer. L’estranger necessita terra i van armats. Tindran terra. Poc després, a indis i colonitzadors, els entra un mal estar, un neguit, una malfiança. Guanyen les armes i els indis palestins s’emprenyen. No tenen armes però sí tenen pedres, les afilen una mica i les llencen conta el colonitzador que els amenaça amb una automàtica. Encara que desigual, la batalla es presenta igualada. Uns defensen la seva terra, els altres la seva història. Som de confiança, som d’aquí, explica un colonitzador de bona fe. I una merda contesta el palestí, sou uns mal parits.

Israel té govern, Palestina també però tipus Catalunya perquè no el reconeix ni Alà. Israel és reconegut per Occident i Palestina en prou feines es parla amb els seus veïns. Els colonitzadors es reprodueixen com els conills. Això ho tenen els colonitzadors. A falta de tele, follen. I durant un temps aquella terra torna a ser el que en realitat era, la terra bíblica i en conseqüència tornen els vells costum. Ull per ull, dent per dent.

Els indis palestins estan més acostumats a no tenir dents, la sorra no es bona per les genives, però els jueus són més fins. Amb el que han passat podria dir-se... Doncs tot i així són més fins i estimen més les seves dents.

Estan empatats, s’apropa la pròrroga però els palestins tenen una certa avantatge moral i aleshores... Apareix pel fons de la pantalla “El setè de cavalleria”. I per cada dent jueva els indis perden quinze colls.

Es van fer moltes pel·lícules amb aquest mateix argument. També el setè de cavalleria (l’exercit jueu) fa moltes incursions de càstig. No són de confiança, siguin d’on vulguin.


TERCERA PÀGINA


LA REALITAT OCULTA
HAITÍ SOTA EL TERROR I LA MISÈRIA
Haití envoltat de conflictes
Cada dia són nombrosos els assassinats, segrestos, massacres, violacions i mutilacions comeses per 200 bandes armades que controlen la capital i la major part del país. Un país, Haití, el més pobre de tota l’Amèrica i un dels més desiguals del món on la meitat de la seva població no disposa dels aliments suficients per viure. Malgrat que ja el 1804 aconseguí la independència de França a través d’una revolta de la seva població negra esclavitzada. En aquests dos segles següents hagué de patir les exigències neocolonialistes franceses i l’assetjament de l’imperialisme ianqui que feu que Haití no pogués prosperar i acabés sovint en règims dictatorials i corruptes com fins ara. La república d’Haití amb més d’11 milions d’habitants de raça negra ocupa un territori més petit que Catalunya en una illa a l’oest de la República Dominicana en el Carib. Aquest any a l’abril, per combatre el terror de les bandes criminals alimentades per les elits econòmiques i governamentals, s’ha creat des de la població civil un moviment d’autodefensa anomenat “Bwa kale”. Aquests grups sovint són impotents davant les accions criminals, com darrerament en el cas de l’esclafament d’una revolta popular instigada i armada per alts funcionaris governamentals.

Alguns d’aquests grups d’autodefensa també trafiquen amb armes, drogues, extorsionen i fan de sicaris alhora que les bandes criminals controlen més de la meitat d’Haití i en alguns llocs operen com a govern de facto.

El terratrèmol del 2010 amb més de 350.000 morts encara va aprofundir més les desigualtats i va fer incrementar la màxima pobresa afavorida pels milers de milions d’ajuda que no van arribar mai al poble i van acabar en mans de les elits corruptes governamentals.

Un gran país per descobrir per tots aquells que encara no han planificat les seves vacances d’estiu.


CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


KINTA KOLUMNA
BOMBEJAR AIGUA ÉS PERILLÓS PEL PLANETA
Sembla un mal acudit però és veritat
La sobreexplotació freàtica alenteix l'eix de rotació de la Terra segons un estudi publicat per la prestigiosa revista Geophysical Research Letters.

De fet, es confirma el que ja sabíem sense saber-ho, fins ara. I que sabíem? Que els humans som capaços de carregar-nos-ho tot, a tothom inclòs el mateix planeta. En aquest cas la captació i bombeig massiu d'aigua subterrània a escala global contribueix a la deriva dels pols. I no només, també és la segona causa del canvi d'eix de la terra després de la fusió del gel polar.

I per motivar més als que proven de defensar el planeta i a canvi són sovint acusats d'eco-terroristes, els cal saber que en l'estudi els científics confirmen que un dels grans misteris del nostre planeta està resolt. "L'eix de rotació de la Terra oscil·la de manera natural, però l'home pot influir-hi, i ara veiem que es mou més de pressa. En definitiva, el planeta està trontollant.

Aquest és el resultat de les observacions i mesures que ha fet un equip d'investigadors internacionals (coreans, australians, hongkonguesos i nord-americans), que han advertit en un comunicat dirigit a la comunitat científica que "hem bombat tanta aigua subterrània que hem desplaçat la rotació de la Terra". I tot això s'ha fet en menys de cent anys.
Aquesta anomalia s'explica per un canvi en la distribució de les masses d'aigua al planeta. Si bé la causa principal és l'acceleració del desglaç dels casquets polars i les glaceres de muntanya, conseqüència directa del canvi climàtic induït per l'home, el bombeig d'aigües subterrànies també hi juga un paper accelerador. Ho sospitàvem, però no sabíem fins a quin punt era significatiu.

I per reblar aquest fil ara s'han multiplicat les canícules marines, autèntiques bombes climàtiques a curt termini. Si més no busqueu les imatges d'una platja texana recoberta de peixos morts. La causa? La manca d'oxigen de l'aigua a causa d’una onada de calor oceànic.

Des de la revolució industrial, les capes superiors de l'oceà han absorbit més del 90% de l'excés de calor generat per les activitats humanes. Especialment a la costa catalana els processos d'extinció han arrasat completament moltes poblacions marines.

No pensava que ho veuria en la meva vida, ens diu un vell pescador de Port de la Selva i afegeix: La mobilització col·lectiva és essencial per activar el que continua sent la primera urgència, lluitar per limitar la magnitud del canvi climàtic.


SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA LLUFA
LA MATÉ PORQUE ERA MĺA
Cremen una església perquè no la converteixin en mesquita
Nosaltres no som homòfobs, ni racistes, ni cap paraula lletja. Nosaltres som ceballots.

Ara imagineu un poblet gironí, Bescanó, que té una esglesieta o una ermiteta dedicada a Sant Sebastià. Poqueta cosa, bé cultural local que per no tenir no té ni estil propi. Com una mena de graner però amb creu.

Els historiadors s’han atrevit a datar-la l’any 1610 perquè hi ha una inscripció que diu ANY DE LA PESTA 1610. Bona feina de recerca. I una vegada situats, anem a la notícia.

L’ermita de Sant Sebastià ha patit un incendi intencionat. Sembla que la raó és que algun o alguns cristians de fortes conviccions, l’hi ha calat foc perquè les autoritats locals, volien convertir l’ermita en una mesquita.

Imperdonable. Sacrilegi. Abans morir. I l’han cremat. Si l’ermiteta no és de Sant Sebastià, menys serà d’Alà. Ni parlar-ne.

L’actuació crematòria recorda bastant a aquells homes que maten a la seva dona per que no l’abandoni per un altra. O mía o de nadie! Diuen els galants ofesos.

Evidentment no cal explicar la diferència entre matar a una dona i cremar a Sant Sebastià. De tres pare nostres de penitència a l’eternitat infernal hi va una llarga diferència, però si no en la pena, si pensem que hi ha una certa similitud entre els protagonistes de l’atac. Caràcter sever, instrucció pre-bàsica, sentiments neolítics i encefalograma pla. Tots els homes ofesos responen a les mateixes característiques, tan és que els prenguin la dona com a Sant Sebastià. Hauran pensat alguna vegada que matant a l’una i cremant a l’altre s’han quedat sense dues esperances?

I malgrat semblar una rondalla, aquest fet és fet comprovat i datat al segle XXI, prop de Girona que té universitat i campanar i alcalde i consta com a terra civilitzada oberta al món i a tocar del mar.

Doncs què passarà per aquests móns de Déu tan llunyans... sense anar més lluny a Espanya? Fa por de pensar.
LLUFA (excepte per Sant Sebastià que no en té cap culpa)


SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA ÚLTIMA PEDRADA
RECTIFICAR ÉS DE SAVIS
El dèficit en infraestructures a Catalunya arriba a 50.900 milions
Ho sembla però no és una pedrada, és un estímul. Ens ho van dir a Madrid al voltant d’una taula ben parada amb vins catalans (un detall). Cal dir que els comensals no eren primeres espases però a Madrid són com a Portugal que dels escombriaires en diuen Ingenieiro Mariscal Diplomado do carro da merda.

Els catalans sou collonuts, ens deien els representants espanyols, però us falta una mica de caràcter. Igual que el futbol. El Madrid perd set a zero però creiem en la remuntada i remuntem, vosaltres en teniu prou en empatar i us cagueu a les calces. Jugueu bé però sense collons.

Econòmicament passa el mateix. Traieu or de sota les pedres, però a les tres onzes que heu recollit només esteu pendents de que no us robin, de no perdre el botí, d’amagar el forat on l’heu trobat... Ara imagineu que Catalunya, la Catalunya econòmica, es troba amb tres onzes d’or a la butxaca. Us jubileu tots. I Espanya què? Ha de posar-se a treballar? Espanya alimenta l’espiritualitat, l’honor dels seus habitants i vosaltres els heu de donar menjar. Llei de vida.

Si amb la xarxa d’autopistes que surten de Madrid no hi ha Déu que es mogui de la Manxa, imagineu si haguessin d’anar per carretera nacional... En canvi vosaltres esteu fets a les corbes. Us agraden perquè són un estímul. Sabeu que treballant molt i queixant-vos molt, algun dia us farem una variant i estalviareu tres quilòmetres i la gasolina corresponent i tot això.

Creieu-me, si fos per nosaltres Catalunya semblaria un escalèxtric, però ens fa por que us deixeu anar, que us quedeu sense estímuls.

Admirem als catalans, de debò. Teniu esperit de superació. Mira que us hem fet putades però enteneu que és un bé per vosaltres. No és fàcil acceptar això, no senyor. Cal ser molt burro.

Una copeta més?

Vàrem sortit molt contents i amb ferm propòsit d’esmena. Ens roben pel nostre bé, i encara ens paguen en sopar.


VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTEXT
LA POBRA RÚSSIA
El criminal Prigozhin, desafia al criminal Putin
Si al blanc de la neu hi afegeixes la negror d’una masmorra, queda Rússia.

La història i la gent russa viu entre aquest blanc i aquest negre, i sempre com a càstig. Només l’eterna cort dels tsars d’abans i d’ara, pot reconèixer altres colors.

Prigozhin és un antic delinqüent. Després, no se sap com (a Rússia mai saps el com) va passar amb èxit a l’Hosteleria, es va fer íntim de Putin i ara comanda un exèrcit de mercenaris més potent que tota la milícia russa.

Té caràcter, sap escopir i renegar. Un cap magnífic per la colla d’assassins que comanda. Tampoc sabem la raó per la que Putin, demana a Prigozhin fer la feina bruta d’Ucraïna, però Prigozhin la fa. Xampany i pastes pels dos amics, però són amics russos. El xampany i les pastes poden estar enverinades.

Ni se’ns acut preguntar-nos per què Prigozhin decideix marxar cap a Moscou, tampoc ens preguntarem per què a dos-cents quilòmetres s’atura i fa marxa enrere. La mediació de Lukashenzo, president de Bielorússia, és com l’anunci del cap de pista d’un circ anunciant la mitja part de l’espectacle. Temps de prendre un refresc, fotre un crit a la criatura que s’està posant pesada i esperar l’inici de la segona part. Tot segueix igual, però tots sabem que encara han de sortir els lleons.

A qui beneficiarà aquest pacte? Els pactes entre bandarres no beneficien ningú. Qui guanyarà? Els dos perquè son prou pocavergonyes. Perdrà la resta del món, això jan ho sabem i sobre tot el pobre poble rus, que ja no sap què fer per no ser desterrat a Sibèria ni entrar als calabossos de la KGB de la qual Putin en sap alguna cosa. El poble rus que dóna la mà i abraça a qualsevol que els conquereixi una estona i que després els acomiada amb llàgrimes perquè durant la invasió, encara que sigui d’unes hores els soldats no han matat ningú.

I sobrevolant la gran Rússia, la ignorància del perquè ha passat el que ha passat, i el silenci i la mentida i, si no hi ha sort, el blanc de l’exili encadenat o del negre torturat.


NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


TELEGRAM
PAPER MULLAT
El llibre blanc sobre la I.A. vetat
Els consells són força inútils però el Consell d’Europa és el menys escoltat, valorat i seguit del món universal. A qui aconsella aquesta gent?
Albirats els riscos que acompanyen a la I.A., els Consell va gastar temps, diners i paper en un informe on es demanava un control estricte en la utilització d’aquesta nova intel·ligència. La resposta ha estat clara, després d’utilitzar bones paraules i transmetre seguretat plena, els que s’han fet amb la I.A. (PDG d’OPENAI) diuen que gràcies, que ja es regularan ells i si Europa s’hi fot de cul, ells es posaran de cul a Europa i a veure qui peta abans.

A MILIÓ PER CAP
110 milions de persones desplaçades
110 milions d’éssers humans han deixat terra, casa, família, cultura... Amb 110 milions d’euros (a milió per cap) ni un sol d’aquests desplaçats s’hauria desplaçat. Baratet i una mica més just potser. Però seguim mantenint la seva desgràcia i no trobem els diners per solucionar-la. I quan els trobem els entreguem al poder de l’Estat que ha deixat i continua deixant en la misèria a aquesta massa migratòria, mentre ells s’embutxaquen la subvenció. Una vergonya més a l’historial mundial.

NO SAP EL QUE ES FA
Gael Rodriguez, l’alcalde més jove de Catalunya
Ho tenia tot. Jove, atractiu, futur advocat, família unida al voltant d’un bar de propietat on ell treballava de cambrer, la simpatia del poble (com es pot veure pels resultats electorals). Potser un amor mig començat... I un dia, vagi vostè a saber si per una aposta tonta, es presenta a una llista i surt escollit alcalde.
Has begut oli, Gael. A la merda el futur i les il·lusions, el ben menjar i el ben beure. S’ha acabat la tranquil·litat. Els pares hauran de tancar el bar perquè el poble el boicotejarà, et quedaràs sense feina i sense amics (només els del grup que no te’n pots fiar).
Gael, nano, l’has ben cagada.

HONDURES, 46 DONES MORTES
El centre penitenciari per a dones de Támara, a Hondures
La baralla mortal en que 46 dones van morir en els enfrontaments a la presó propera a la capital demostra que la terrible violència entre bandes rivals continuarà sembrant morts. La baralla va ser entre “maras”, les bandes criminals que terroritzen el país des de fa dècades.
En 20 anys, a les presons hondurenyes han mort un miler de reclusos en enfrontaments entre bandes. Un país que compta amb 26 presons on aproximadament 20.000 persones estan detingudes.
L’esperpèntic però és el president del país que va exigir que el ministre de l’Interior li passés comptes, prometent mesures dràstiques i destituint el ministre de Seguretat en un atac de ràbia. La responsabilitat és sempre dels altres.

UGANDA, 41 ESTUDIANTS MORTS
Les Forces Armades Democràtiques, els islamistes lleialtats a l’Estat Islàmic
L’atac perpetrat a una escola, incendiada i estudiants apunyalats demostra l’odi dels islamistes a tota forma de saber. Sis joves persones també van ser segrestades pels atacants que van fugir al Congo.
Inicialment insurgent a Uganda, l'ADF es va fer un lloc a l'est de la República Democràtica del Congo en la dècada de 1990 i des de llavors ha estat acusat de matar milers de civils.
Des del 2019, alguns dels seus atacs han estat reivindicats pel grup Estat Islàmic, que reivindica aquests combatents com els d'una branca local, una província de l'ISIS a l'Àfrica Central.

EL SUBMARÍ QUE HAVIA D’ARRIBAR AL FOSSAR DEL TITÀNIC
L’Esposa del pilot és besnéta d’una parella que va morir en el naufragi
Tothom ha parlat de l’escàndol pels mitjans emprats en la recerca del Titan, el submarí perdut, amb cinc persones a bord, mentre se submergia cap el Titànic.
El famós transatlàntic, que es va enfonsar el 1912 a l'Atlàntic Nord, a uns 3800 metres de profunditat.
Al nivell del mar, la pressió atmosfèrica mitjana és de 1013,25 hectopascals. La pressió de l'aigua on es troba el Titànic equival a unes 400 atmosferes, o més de 413.000 hPa. Ara se sap que va implosar causat per un defecte en el buc o per alguna altra raó desconeguda. El submergible s'hauria desintegrat en mil·lisegons, a causa de l'enorme pressió de l'aigua. Per als seus ocupants, la mort ha estat pràcticament instantània.


DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTRAPORTADA
LÉNA LAZARE,
LÍDER DEL PROHIBIT “SOULÈVEMENTS DE LA TERRE”
PER LA SEVA CAPACITAT D’ACTUAR, LA INTEGRITAT
L’ART DE DIRIGIR PER L’EXEMPLE
LA LLUITA CONTINUA