319
318
317
316
315
314
313
312
311
310
309
308
307
306
305
304
303
302
301
300
299
298
297
296
295
294
293
292
291
290
289
288
287
286
285
284
283
282
281
280
279
278
277
276
275
274
273
272
271
270
269
268
267
266
265
264
263
262
261
260
259
258
257
256
255
254
253
252
251
250
249
248
247
246
245
244
243
242
241
240
239
238
237
236
235
234
233
232
231
230
229
228
227
226
225
224
223
222
221
220
219
218
217
216
215
214
213
212
211
210
209
208
207
206
205
204
203
202
201
200
199
198
197
196
195
194
193
192
191
190
189
188
187
186
185
184
183
182
181
180
179
178
177
176
175
174
173
172
171
170
169
168
167
166
165
164
163
162
161
160
159
158
157
156
155
154
153
152
151
150
149
148
147
146
145
144
143
142
141
140
139
138
137
136
135
134
133
132
131
130
129
128
127
126
125
124
123
122
121
120
119
118
117
116
115
114
113
112
111
110
109
108
107
106
105
104
103
102
101
100
99
98
97
96
95
94
93
92
91
90
89
88
87
86
85
84
83
82
81
80
79
78
77
76
75
74
73
72
71
70
69
68
67
66
65
64
63
62
61
60
59
58
57
56
55
54
53
52
51
50
49
48
47
46
45
44
43
42
41
40
39
38
37
36
35
34
33
32
31
30
29
28
27
26
25
24
23
22
21
20
19
18
17
16
15
14
13
12
11
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1

Licence Creative Commons
 
 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 


17 de juny 2022

LA GRAN ANIMALADA
Primavera Sound
Dol a Catalunya. Aquesta vegada no s’ha mort cap poeta però sembla que el Primavera Sound, un festival de música multitudinari, marxarà a Madrid.

I allí s’endurà a milers de fans, tones de deixalles, la Plaza Mayor amb dos dits de pixum, un barri sencer en vetlla durant tres dies, una despesa municipal superior als dos milions d’euros, més els serveis extres de neteja post concerts i, això sí, bona música.

Estem a l’època del “mega” del “super” dels “records mundials”. Abans tots la volien tenir més llarga, ara ens conformem en celebrar una cosa ben gran, ben anònima i claustrofòbica. Necessitem no tenir aire per poder respirar. Sentir-nos enganxats a la suor de l’altre, beure de la seva llauna i compartir baba a quinze euros.

Trenta, quaranta, cinquanta mil veïns, aliens a la festa han de suportar-la perquè se’ls filtra per la finestra tancada mentre la xafogor augmenta. No importa. El jovent i els que recorden la seva joventut, necessiten participar d’un espectacle monstruós, grandiós, super-mega-guai, per sentir-se lliures d’una vegada. El Primavera Sound, és un una llum verda al crit del reprimit, beure a morro vi del millor Priorat, la vulgarització de la mateixa música que dius estimar.

Signo on calgui. El Primavera a Madrid, i aquí, els amants de la música, escoltant als seus grups preferits en petits locals, a casa seva, al cim d’una muntanya, molt a prop de les estrelles. A veure què passa.


SEGONA PÀGINA


L’ENTREVISTA IMPOSSIBLE
L’INFILTRAT. CANTATA Nº 1
Policia s’infiltra a institucions catalanes
Un policia s’ha infiltrat a gairebé totes les institucions catalanes. Té mèrit perquè ningú no va fer cas de la gavardina.

Esperem una medalla per ell perquè aguantar els cerimonials de les nostres institucions és dur. Només de Segadors se n’haurà empassat uns quants milers.

Però el nano tenia fe. Sembla que era dels que hi posava empenta (potser amb uns quants infiltrats més, hauríem aconseguit la independència). Va absorbir tan la cultura catalana que el va perdre la garreperia. Es veu que van multar a tots els seus amics però ell va demostrar el servei a la pàtria i ni tan sols li van passar la notificació.

La carrera d’aquest policia podria fer-nos replantejar el baix concepte en el que tenim a la intel·ligència de l’estat sobre tot després de Pegasus, cas Catalunya i tot això, però també pot fer-nos malfiar dels nostres grups organitzadíssims del catalanisme que comparteixen pa i formatge i sardana quan convé amb un senyor que, com a mínim se li notava el senyal de la gorra de plat al front.

Seré franc, l’entrevista (com ja anuncia la capçalera de l’article), va ser curta, difícil i força desgraciada. Jo preguntava i ell em responia cada vegada amb una estrofa de cantoral tradicional català, des del “què li darem en el noi de la mare” fins “l’emigrat” passant inevitablement pels “segadors”. Després de dos anys donant la cara falsa ara s’amaga per no ensenyar la seva, molt d’espia.

O sigui que do de paraula no sé si la té, ni el resultat que ha aconseguit espiant a grups independentistes, però una cosa queda clara, canta de collons.

L’Orfeó Català ja el tenia designat per fer de tenor solista en el proper concert de l’onze de setembre.


LA GARSA PROSTÀTICA
NOU CARNET. VELLA IDEA
Nou carnet B1 per majors de 16 anys
Mentre bicicletes i patinets van atropellant a velles a cada cantonada, les forces vives del país, decideixen regular la seguretat viaria permeten a joves de setze anys conduir un estri demoníac anomenat micro cotxe elèctric.

Regla de tres: Si cada bici ( a una velocitat aproximada de 30 quilòmetres hora) mata una mitjana de 7’4 vianants l’any, un micro elèctric que pot anar a noranta, quants en matarà? Ja se sap, multiplicar, dividir i igual a... un fotimer.

Diuen que la proposta que es va repetint cada trienni, afavorirà sobre tot a la joventut de la pagesia, Per què?... Els pagesos, siguin joves o vells tenen un cotxe de quarta mà, trucat que agafa les corbes com un Ford de rallis. És la seva passió. Arribar al poble del costat vint segons abans que el seu veí. Utilitzaran ara un mini volum per anar a noranta?

Prou sabem que a altres països la idea funciona, però –repetim– són altres països. Això és Espanya, o Catalunya, o el Bergadà. Hi ha característiques genètiques que no esborra una autonomia i aquí, la gent, jove o vella, es va fotent pels barrancs amb una il·lusió i inconsciència que esgarrifa.

Què fa doncs aquesta nova regla?

Com sempre afavorir les empreses de cotxes elèctrics, esquivar limitacions del propi codi de circulació, fomentar la compra de cotxes als nens que després necessiten que els papes els vagin a buscar a la discoteca i proporcionar una nova manera de follar dins el que se suposa és un cotxe. Apart d’aquesta última possibilitat, la resta ens sembla un frau.


TERCERA PÀGINA


LA REALITAT OCULTA
NATROS SOM TORTOSINS
Les terres de l’Ebre són lluny geogràficament i sociològicament de Barcelona, i també de Reus i Tarragona. Geogràficament formen part d’una unitat amb el baix Maestrat i el Matarranya, amb les que mantenen una gran relació. Oblidats molt sovint pels altres catalans, mantenen una ferma personalitat pròpia que s’expressa en els seus costums, la seva idiosincràsia i trets lingüístics propis.

Per les seves muntanyes han passat guerres carlistes i els guerrillers antifranquistes als anys 40. Darrerament, l’Ebre s’ha vist amenaçat pel seu trasbalsament, per la creixent salinització i per l’emergència climàtica que amenaça la seva pagesia. Tortosa, la capital, amb una forta presència eclesiàstica, de bisbes, seminaris, convents i escoles religioses fa, que encara avui, la ciutat mantingui un fortó tradicional i conservador. Així s’explica que en el referèndum per enderrocar el monument franquista del pont de l’Ebre, amb un 30% de participació, dos terços votessin en contra, ajudat per l’alcaldessa del PdCat que es mostra neutral.

Aquesta taca de la ciutat de Tortosa ha estat netejada per l’acció d’un grup d’acció clandestí d’Amposta anomenat “Roget”, Joan Salas Millán, guerriller anarquista d’Amposta, company de la guerrilla de Quico Sabaté i detingut el 1946, passà 27 anys a les presons franquistes i morí ja en llibertat el 2016 a la seva ciutat natal. En una nit primaverenca, Tortosa es despertà amb una forta explosió: el monument franquista havia caigut per l’acció del sabotatge dels homes i les dones del “Roget” mentre el jovent actiu de l’ateneu “Panxampla” de Tortosa, que pren el nom d’un bandoler de finals del XIX, asseguraven l’operació amb el seu suport i la seva vigilància nocturna.

L’endemà, milers d’homes i dones de les terres de l’Ebre brindaven amb licor d’arròs i menjant los pastissets. Què bons que són los pastissets de Tortosa!


CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA KINTA FORKA
I SEMPRE MANEN ELS AMERICANS
Truquen a la porta. Senyor. És la senyora Crisi Diplomàtica entre Algèria i Espanya. La senyora s’escalfa amb les sancions econòmiques decidides per Alger que tenen un gran impacte en les empreses espanyoles que exporten els seus productes a Algèria. De fet, més de 500 empreses tenen paralitzades les seves comandes des de l'anunci de suspensió del tractat d'amistat amb Espanya.

La senyora Crisi té com a veïna la Marieta de l’Ull Viu que viu a Alger. La Marieta s’entrevista, a Alger, amb l’ambaixadora americana. Aquesta li exigeix que eliminin la burocràcia endèmica, les restriccions frontereres i els avantatges preferencials concedits als països de la Unió Europea amb els quals Algèria està obligada per un acord d'associació. Clar que la Marieta de l’Ull Viu té com a interlocutora Mis Capità Amèrica però això no impedeix que els inversors nord-americans siguin omnipresents. Segons la senyora Fons Monetari Internacional, la senyora Estats Units representa 6.200 milions de dòlars del conjunt d’inversió estrangera directa a Algèria, gairebé el 28% de tota la inversió estrangera repartida entre 100 empreses.

A Barcelona, la senyoreta Dolors del grup català PMS, present a Algèria, ens diu que destinen el 80% de les seves exportacions de productes químics i tecnologia de l'aigua, com la dessalinització i la depuració. Es posa a plorar, la pobra està patint de ple la tempesta.

Llavors vaig al bar de sota, jo, el senyor canons, i demano una cervesa artesana i reflexiono. Ho sigui. Espanya trenca amb Alger seguint directrius americanes i traeix al poble Saharià i a la comunitat internacional degut a que els russos tenen massa presencia a Algèria. De retop el gas algerià deixa d’arribar a la península mentre que el gas marroquí és insuficient.

A Brussel·les es caguen de por i envien un ambaixador a Israel que fa temps que diu que pot fabricar gas natural explotant-lo d’alta mar i esdevenir un proveïdor clau per als europeus. Uns mesos abans, Israel havia anunciat que volia aturar la recerca de gas natural per a l'any 2022, a favor de les energies renovables. La guerra a Ucraïna i les sancions contra Rússia han portat l'Estat jueu a repensar la seva estratègia energètica en un moment en que Moscou limita dràsticament els fluxos de gas.

Però el joc no acaba aquí. Israel no té un gasoducte que connecti els camps de gas a alta mar amb Europa. De fet lliura el gas a Egipte complint un acord de 15.000 milions de dòlars. Un acord que ha convertit Egipte en un aliat pagat en dòlars. I clar els europeus envien un ambaixador. Aquest senyor presses signa la creació d'un "fons de 100 milions d'euros" per garantir la seguretat alimentària d'Egipte, així com un altre fons de 3.000 milions d'euros, per finançar programes d'alimentació i agricultura.

El joc continua a Moscou, Gazprom redueix els lliuraments de gas en un terç a través del gasoducte Nord Stream que connecta Rússia amb Alemanya, al·legant haver-se vist obligat a aturar una turbina de gas Siemens a l'estació de compressors de Portovaya. En total, una caiguda del 60% en els subministraments diaris.

A Berlín el ministre d'Energia i Clima d'Alemanya, clama contra l’estratègia d’interrompre gas per augmentar-ne el preu. Els alemanys no acaben de creure’s que els russos els tallaran el gas sinó traeixen als ucraïnesos. A Itàlia, el gas comença a mancar també, Gazprom ha reduït més d’un 15% les seves entregues.

Llavors arriba la senyora Ursula von der Leyen que ho resumeix així: "Des de l'inici de la guerra a Ucraïna, Rússia ha tallat deliberadament els seus subministraments de gas a Polònia, Bulgària i Finlàndia, a empreses holandeses i daneses en represàlia pel nostre suport a Ucraïna".

En tot aquest joc de, puta l’últim, els americans tiren la primera pedra i amaguen la mà com a bons amos del món.


SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA LLUFA
DE L’ANUNCI A LA REALITAT
Ajudes a joves per abaratir els lloguers
Notícia oficial: Es preveu una important suma de diners per crear ajudes als joves que busquen pisos de lloguer. Bona aquesta!

Notícia real: l’ajuda serà de dos-cents cinquanta euros mensuals i només podran acollir-s’hi nou mil sis-cents aspirants. Cagada pastoret!

Notícia futura: d’aquí a tres mesos ningú no parlarà d’aquesta nova-vella llei que en prou feines hauran cobrat una dotzena de joves.

Dades històriques: Fa anys que aquesta notícia surt periòdicament a les xarxes de comunicació.

Són dos-cents euros mensuals el què necessita el jovent per posar cert ordre a la seva vida? Com si diguéssim, millor donar un peix o ensenyar a pescar.

El que cal donar als joves són opcions reals per viure. Opció a un treball digne i ben pagat, una formació escolar i professional sòlida, cobertura sociosanitària garantida i de qualitat, alternatives per desplaçar-se des del lloc de treball fins a casa sense haver de gastar una fortuna amb gasolines o perdre un munt d’hores en transports públics que fan figa cada dia.

Si aquestes cosetes funcionessin, segur que els joves no necessitarien almoina per viure en una casa de vint metres i segur també que estarien més satisfets amb la punyetera vida que els ha tocat viure. Donem eines al jovent i ells ja s’espavilaran. No són rucs. Només fills d’un trist país.

LA LLUFA, COM LES AJUDES, NO DÓNA PER A TOTS ELS QUE SE LA MEREIXEN.


SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA ÚLTIMA PEDRADAUNA PELI DE SERIE B
Cospedal, Villarejo, Bustos... contra E.R.
Dolores de Cospedal: Presidenta de Castilla la Mancha, Presidenta del P.P, Secretària General del P.P, Ministra de Defensa. Investigada pel cas Kitchen per suborn, malversació i tràfic d’influències.

Villarejo: què dir?

Bustos: ex alcalde socialista de Sabadell. Implicat en el cas Mercuri, acusat de suborn, malversació, delicte contra la administració pública, tràfic influències... Tres any de presó.

Aquests són els tres mosqueters que van iniciar una campanya en contra d’Esquerra Republicana. La cadena, com és natural, comença en el poder (Cospedal) segueix amb la mà negra que planifica sense escrúpols els desitjos del poder (Villarejo) i acaba en un pobre executor que es ven per una sopa de pedres (Bustos).

Poques vegades una peli de sèrie B, ha tingut tanta audiència perquè els crítics de cinema (llegiu periodistes del regne) la van fer passar per una gran història. Poques vegades també, tant la idea com la interpretació ha estat igual de lamentable. Es busca a l’assassí quan no hi ha assassinat, s’acusa a un innocent gracies a un fals testimoni a sou. El guió es va modificant sobre la marxa, segons la inspiració de la directora Cospedal i el productor Villarejo i el pobre prota, al que li han promès un Oscar, fa el paper de l’auca.

Llàstima que els diners que va costar aquesta història no s’haguessin emprat en cinema de veritat.

Llàstima que altre cop la pedrada vagi dirigida a Catalunya, encara que aquesta vegada amb la col·laboració d’alguns de casa.


VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTEXT
PERÒ QUÈ PASSA?
Intents papals per renovar i normalitzar l’església
Sabíem de fa temps que el Papa (potser per influència del tango, el mate o de River), volia remoure les coses de l’església. Estrany en un Papa que miri per la finestra i s’adoni que el món no és precisament una habitació pintada per Miquel Àngel. En tot cas, el problema era seu i n’hi havia que contava les setmanes que li quedaven de pontificat abans no rebre la cicuta de torn.

Ara però les coses es compliquen perquè fins i tot la Conferència Episcopal Espanyola, ha posat cullerada a favor de no se sap quants pecats. El celibat opcional, l’ordenació de casats, el paper de la dona... De què els ha de venir als bisbes espanyols, patrocinadors de la dreta més rústica, posar-se a parlar d’aquestes coses?

Què li està passant a l’Església? Ja no creuen en el Déu que ofegava als egipcis, o senzillament tenen por d’ofegar-se ells en la misèria per falta de feligresia? Sant Pare apart que és argentí, l’església està llençant una nova campanya amb descomptes i tot, per evitar ser declarats monument històric. El problema és que la campanya resulta poc creïble. Més o menys com si el ministeri de Salut patrocines fumar en favor de la salut. En què quedem?

L’església és de les institucions que més ha marginat a la dona. Les monges en son una prova. Quan una comunitat ha d’esperar l’arribada d’un capellà per poder celebrar missa o combregar, demostra que se la considera del tot impura per treballar amb material sagrat. I ara surten en defensa de la dona? Se’ls han acabat les velletes de rosari i mantellina?

Ja que com institució han ocupat el cim de la societat, que si quedin fins a caure com els egipcis. Seria una mica més coherent i honest que passar-se a les idees que han combatut sempre.


NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


TELEGRAM
EL SANT JORDI, CREIX
Pau Gasol rep la Creu de Sant Jordi
Quan ja semblava que el Premi llanguia per excés de guardonats, algun expert en màrqueting proposa a Pau Gasol i el valor de la Creu, creix considerablement. S’ha obert un nou camí, l’esport i la gent alta i després el circ i els nans... Tenim Creus per temps.
La imatge més significativa de l’entrega, ha estat la diferència d’alçada entre el President i el jugador. Aproximadament la diferència existent sempre, entre el que dóna el guardó i el que el rep. I no parlem de centímetres.

VAIXELL PIRATA
Open Arms es compra un nou vaixell
Felicitats. No ha de ser fàcil que algú capaç d’aportar part de la compra d’un vaixell, s’inclini per Open Arms. Els pirates del Mediterrani segons se’ls acusa sovint. Segur que la nova embarcació facilitarà i millorarà les prestacions d’Open Arms. Especial èmfasi s’ha fet en la seva capacitat. Podran salvar més gent, els podran atendre millor una vegada a bord, segurament milloraran els temps per tornar-los a terra. Bona notícia, dins la miserable realitat.
Ni amb la flota dels EEUU, farcida d’arsenal militar, podrà donar-se abast a la multitud de persones que es llencen al mar buscant la vida i trobant la mort. La solució va per un altre camí.

CONTRA LES CORDES
Enfrontament entre Lesmes i Presencia
Fernando Presencia, ex jutge, acusa al President del Tribunal Suprem Lesmes d’embutxacar-se gairebé vint milions a través de l’expedient Royuela.
El President Lesmes, acusa a l’ex Jutge Presencia de mentir, difamar i emprenyar quan no toca.
El poder jurídic internacional, veu el combat a distància però està clar que l’espectacle no els cau massa bé. Jutges contra jutges és com presenciar un combat entre àngels.
A Espanya, de moment es segueix considerant que la justícia en aquest país és exemplar. Sigui qui sigui el que tingui la raó. L’important és tenir punyetes.

CONGRÉS DE JUNTS*CAT A ARGELERS DE LA MARENDA
Cada dia més a prop del camp de concentració?
La batllesa independentista Nord-catalana Marie Costa els ho va dir ben clar. Aquí als exiliats del 1939 els van tancar a la platja convertida en camp de concentració.
A vosaltres, si no us espavileu, potser us facin el mateix. Llavors el Parlament Europeu enviarà observadors a comprovar que a la platja si està molt bé. La platja és la platja, veritat. El però és que la platja un dia sí, i l’altre també; una nit sí i l’altra també, fa molt de mal. La tramuntana, la calor, el fred, la humitat, els guàrdies francesos i la gana es molt dur de suportar.
Quan els de Junts van avortar el Procés d’Independència ja van dir, malament, quan van marxar els seus dirigents a l’exili van dir, malament de malament. Ara viuen en un cul de sac i diuen, malament de malament és molt malament. Aquest congrés que pot arreglar?

MOCIÓ CONTRA BORIS JOHNSON
Censurat però es queda
Aquests anglesos són la repera i Boris Johnson és la pera amb vinagre.
El primer ministre del Regne Unit ha afrontat una moció interna de censura per part del Partit Conservador que pot obligar-lo a abandonar Downing Street i cedir el cap de Govern al guanyador de les primàries del seu partit.
Si la moció fracassa, però, Johnson seguirà en el càrrec i estarà fora de perill durant un any de qualsevol altra revolta conservadora contra ell.
Fem números! Hi ha 359 diputats conservadors que han votat. Hi ha més de 160 parlamentaris « conservateurs » ocupant un lloc governamental que perdrien si el cap canvia.
No cal dir que Boris Johnson es queda.

SAHEL, EL KREMLIN, EL BLAT I EL PETROLI
Más de lo mismo pel poble
Mentre que tothom ha criticat la presència de tropes occidentals al Sahel fins que aquestes han fet les maletes, la presència russa està creixent no només en les àrees de defensa i seguretat, sinó també en termes d'acceptació social.
Aquests africans són incansables. De primer els occidentals que han fet el que han volgut amb ells. Ara és el torn dels russos que incansablement envien mercenaris i armes per sostenir les juntes militars i els colpistes de tota mena. A Mali l'executiu, encarnat pel coronel Assimi Goïta, va prendre el poder als civils malgrat la condemna internacional, excepte Rússia i el seu tradicional aliat, la Xina, que estan substituint cada vegada més els europeus en totes les esferes geoeconòmiques de la regió.
Ho sigui, més guerra, més morts, més tortures.


DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTRAPORTADA
ELS DESNONAMENTS NO SÓN UNA FATALITAT
ÉS POSSIBLE IMPEDIR-LOS
LA COLAU HO DEFENSA BÉ I NO HI HA MANERA DE DESNONAR-LA DE L’AJUNTAMENT
Precedent
Següent
Mots Clau : Primavera Sound. Policia s’infiltra a institucions catalanes. Nou carnet B1 per majors de 16 anys. Natros som tortosins. I sempre manen els americans. Ajudes a joves per abaratir els lloguers. Cospedal, Villarejo, Bustos... contra E.R. Intents papals per renovar i normalitzar l’església