21 d'octubre 2022

BORRELL VA A LA GUERRA
Borrell torna a fer declaracions incendiàries
L’assumpte ve calent, però el Ministre d’Exteriors europeu, el gran Borrell ho ignora i parla com si parlés a l’Espanya Imperial de la petita Catalunya. Cal extirpar el tumor, deia aleshores. Cal extirpar el tumor diu ara, però ara el rival és Rússia i amenaça amb un atac nuclear.

Just quan Putin està emprenyat perquè li han fotut el pont de Crimea pels aires, just quan Serguei Surovikin, el carnisser de Rússia, és anomenat nou cap de l’exèrcit, just quan Ucraïna i Rússia juguen a la reconquesta de territoris, just quan Europa anuncia un escut antimíssils (sense la participació d’Espanya perquè no volen goteres), just l’endemà que Putin manés afusellar a tot el servei de cuina perquè li van fer una truita massa feta, just aleshores, surt Borrell el magnífic i adverteix a Putin que poques hòsties, que Europa no està per conyes i que pot enviar a la santa Rússia a prendre per l’esquena si el mandatari segueix marcant-se farols. Decididament un geni el Borrell.

El problema de Borrell és que des de jove que volia anar a la guerra. La que fos, una guerra. Li agrada vestir-se de camuflatge i portar la carmanyola penjada a la cintura. És un desig infantil insatisfet com el d’aquells nens que volen una nina i com se’ls hi nega, acaben pederastes amb sotana.

Putin és un perill, d’acord, no parlarem de Zelenski que de moment és el bo i val més no confondre les coses, occident és més perillós que el Pupes però el veritable perill d’Europa es diu Borrell. Per ruc, per cretí, per mala llet, per hidrocefàlic d’aigua dolça. Aquest noi és capaç de provocar un pet universal.


SEGONA PÀGINA


K.MEO
UN PATRIOTA
Celebración del 12 de octubre
Españoles! Rebosante de orgullo, con la gallina de piel aun erguida en mis brazos y pecho, temblándome la ruda muñeca por la emoción patria, quisiera describiros la magna fiesta nacional que acabo de vivir en la reconquistada Barcelona. Rojo y gualda, gualda y rojo lucía en la soleada mañana el Paseo de Gracia. Las gentes, el pueblo llano camina con sus mejores sonrisas atentas al inicio del acto magno. Los niños chupaban con dulce anhelo los caramelos que con tanto esfuerzo sus padres les habían comprado y las mujeres paseaban con el garbo y con la decencia que sólo conoce la mujer española. Curas y monjitas, acudían presurosas hacia la Plaza de Cataluña (a la que habrá que buscarle otro nombre) repartiendo estampitas del sagrado Corazón.

Y yo, compañeros, yo estaba allí. Tres días me tiré para llegar a la renacida Barcelona. Dos bocatas y unas berzas fueron mi escasa pero alimenticia comida, comida sana, comida española. Y siete botellas de tinto también español.

Que mañana, hermanos compatriotas, eso sí fue un auténtico nuevo amanecer. Éramos miles, que digo, éramos cientos de miles, tal vez millones y cuantas cabras también licenciadas ya de la Legión pero que asistieron fieles a su sentimiento. Con la vista nublada por el llanto y las cataratas, vislumbré a lo lejos a unas personitas muy graciosas engalanadas con vestidos de colores y que parecían indios, cantando también la gloria de España. Una pobre mujer, de edad avanzada, se me arrodilló besándome los pies y dándome las gracias por nuestra conquista. Y yo me emocioné tanto que sin darme cuenta, la pisé.

Diga lo que diga la prensa comunista así fue el 12 de Octubre. Más o menos.
ARRIBA…

AQUÍ HI HAVIA UNA NOVA PARAULA, PERÒ L’ORDINADOR DEL PATRIOTA S’HAVIA QUEDAT SENSE TINTA I NO ES VEIA CLAR.


LA GARSA PROSTÀTICA
PREMI ESPECIAL DEL FESTIVAL DE SITGES
Nou Govern de la Generalitat
Sorprèn, en obrir-se la pantalla, el blanc i negre de les imatges i quan en Primer Pla, apareixen els rostres d’Aragonés i Borràs explicant-se, penses que la peli va de conya i esperes l’aparició de Charlot per un costat de la pantalla, però no surt.

Ben dirigida i interpretada, la pel·lícula avança alhora que es fa més profunda, més misteriosa i estranya i el misteri va planant sobre l’espectador que comença a sentir la por al cos. Veiem que en passarà alguna però no encertem a endevinar-la. El tercer acte és vibrant amb un ritme de vertigen. Comença amb el President Aragonés, tancant-se al seu despatx i agafant el telèfon. Marca un número. Tensió i fos a negre.

I de sobte, passem del blanc i negre al color sèpia just en el moment en que s’obre una porta i en comencen a sortir mòmies. Mòmies, velles, com pertoca a les mòmies, amb les teles esgarrinxades i moviments dubitatius per la falta de pràctica.

I aleshores l’espectador comprèn la trama. Ens acaben de presentar al nou govern de la Generalitat. I la sala es converteix en un crit i i un esglai i un cruiximent d’ossos.

El final, amb l’himne americà de fons, escoltem les paraules engrescadores del President Aragonés mentre va desembolicant les mòmies i allí els veiem a tots, als de sempre, que ara iniciaran una nova etapa d’innovació política. Després a negre altre cop. La sala és un llarg silenci, com el d’una tomba. I de sobte, el de la claca, deixa anar un crit provocador. BRAVO!

I després el Jurat, atenent al Bravo del de la claca, atorga el Premi especial del certament a la peli.

La majoria d’espectadors, segueixen ingressats a l’Hospital de los Camilos amb clars símptomes de catalèpsia.


TERCERA PÀGINA


LA REALITAT OCULTA
L’ILLA DE GRAN BRETANYA ÉS UN VAIXELL QUE S’ENFONSA, QUE FA AIGÜES
Després de tantes setmanes perduda en les cerimònies per Elisabet II , ha tornat la realitat . El país, fa poc un imperi que durant segles en els cinc continents ha saquejat, ha espoliat els diferents territoris i massacrat les seves poblacions; ara, sense a penes colònies i la Commonwealth en perill, els retorna la misèria i el malestar que ha creat els darrers segles colonials.

Passant el Brexit, la covid, la guerra d’Ucraïna, les crisis econòmiques i energètiques, Anglaterra torna a semblar-se, socialment, a l’època victoriana del segle XIX, amb les novel·les de Charles Dickens, d’Oliver Twist i Temps Difícils, amb milions de persones patint misèria absoluta i nombroses manifestacions de protesta que es van estenent arreu del país, com talls provocats pels treballadors de les diferents empreses privades que gestionen el sistema ferroviari del país. També es pot trobar a faltar, de manera puntual, algun producte a les estanteries dels supermercats.

Paradoxalment, en una economia que fa figa per tots costats s’ha doblat la despesa militar. Continuen disminuint les subvencions socials en una inflació galopant, agreujada per la nefasta política de l’actual primera ministre Liz Truss, obsessionadament devota de Thatcher.

Tampoc no es disposa de reserves de gas per la manca d’amuntegament, a diferència dels països del continent europeu, fet que fa preveure properes restriccions en el consum elèctric.

Això fa que milers d’anglesos estiguin acabant amb l’existència d’espelmes a les botigues fins el punt que hagin desaparegut la majoria de ciris a les esglésies, fet que ha obligat a l’arquebisbe de Canterbury a adreçar-se a tot el Regne Unit perquè cesi el saqueig, tot afirmant que no cal patir perquè Déu en la seva bondat infinita il·luminarà tot el país que ha estat la llumenera del món durant tants segles.


CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


KINTA KOLUMNA
MACRON: MÉS GRAN SERÀ LA CAIGUDA
França sense carburants. Les no-raons de la dreta
Criticats, els vaguistes mobilitzats per la convocatòria de la CGT només estan utilitzant els mitjans de pressió al seu abast però Macron no ho veu així i diu que el govern no pot permetre que el país estigui paralitzat. La seva guerra contra els obrers però li pot sortir molt malament.

De la vaga dels empleats de les refineries de TotalEnergies i Esso-ExxonMobil, cal recordar que els vaguistes tenen tota la raó però per Macron s'equivoquen. La seva dèria contra els que no li fan cas és llegendària. Ell mateix reconeix que cal que les empreses concernides facin un esforç extra en la seva remuneració per compensar la inflació, sobretot tenint en compte els immensos beneficis que estan obtenint. Però fer vaga ara, en lloc d'esperar l'obertura de negociacions salarials bloquejades per les mateixes petrolieres és un crim contra França.

Macron sap llegir? D’una banda, beneficis rècord, explosió del sou dels directius, els accionistes cobrant dividends a dojo... les xifres demostren que la pilota està del costat de l'empresa perquè acabin les vagues. El 2021 van ser de 13,5 milions d'euros nets de benefici. Però això no és res comparat amb el 2022, ja que durant el primer semestre de l'any els beneficis del grup petrolier ja han arribat als 10,4 bilions d'euros gràcies als efectes de la invasió russa d'Ucraïna en els mercats energètics. Sense comentaris!

I clar, una vaga en porta un altra. Ara és el torn dels transports ferroviaris. I sant tornem-hi! Escassetat de conductors, infraestructures degradades. Considerada durant molt de temps la millor del món, la xarxa de transport de l'illa de França està agònica i paralitzada. Per tant, els treballadors de la RATP i la SNCF comencen la seva vaga.

La regió de París concentra el 70% dels usuaris de França però tenen el pitjor dels serveis. És difícil endevinar quan arribarà un tren a la xarxa RER, inclosa una línia turística com la que uneix París amb el Palau de Versalles, i és absolutament impossible comptar amb una línia d'autobús per arribar a la feina a temps. Això es degut a l’aguda escassetat de conductors, al deteriorament de les condicions de treball, a la lenta renovació d’infraestructures, i a la idea mateixa de transport públic per a la ciutadania en general.

Segons la CGT i la mateixa direcció de la SNCF, manquen 1 200 conductors per poder fer rutllar tots els trens. Caldrien 800 controladors de tràfic suplementaris i dos milers d’agents de manteniment perquè els passatgers retrobessin una mica la serenitat en lloc dels cabrejos diaris. Mentrestant és probable que el cost en termes d'hores perdudes i el deteriorament en salut pels seus habitants exploti.

Macron, pensa que tens els Jocs Olímpics que se celebraran a l’Illa de França el 2024 i deixa de ser un amateur. Tens una manca de lucidesa sobre la teva pròpia força. Conclusió evident sobre la teva gestió de la crisi salarial al sector dels carburants, que s’està estenen a altres sectors de l'economia. Anunciant que requisaries els empleats de les refineries per posar fi al conflicte i abastir benzineres, vas optar per mostrar la teva força. Tu mateix! Per què no. Més enllà del fet que sigui pràcticament il·legal, aquesta estratègia de política autoritària que has pogut mostrar en el passat ja no és possible. Això és encara més cert davant les organitzacions sindicals que han demostrat, en els últims temps, una gran capacitat per mobilitzar massivament els francesos. Per prova, aquesta mateixa setmana has tingut als carrers milers de manifestants contra la requisició dels vaguistes a les refineries i una apujada dels salaris.
Resultat, el teu govern està constantment fora de joc.


SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA LLUFA
ALÀ ÉS GRAN
Lesmes dimiteix
A que pensàveu que no ho veuríeu? Doncs ja està. Carlos Lesmes, un ex d’Aznar, ha abandonat els càrrecs de president del CGPJ i del TS (no confondre amb els tiquets d’espera que et donen a les consultes mèdiques).

En un país on no dimiteixen ni els morts, l’abandonament de Lesmes –encara que quatre anys més tard del que manen les lleis– li ha donat una certa aura de progressisme. No en feu ni cas, de progre el senyor Lesmes no en té res, ni la barba que li queda monàrquica.

Lesmes ha jugat com el que més al gran escàndol del poder judicial a Espanya. El bloqueig de la dreta davant un obligat canvi de cares i sobre tot de tendències, ha estat afavorit, manipulat i, en tot cas, no solucionat pel senyor Lesmes.

Abans de marxar, ha tingut el detall, això sí, de culpabilitzar tant al Govern com al P.P. de l’espectacle judicial espanyol però fins ara sempre ha estat al costat del P.P. per activa, passiva o perifràstica. Abans de marxar, això també, Lesmes apel·la al la seva dignitat moral i professional, assegurant que es veu incapaç de col·laborar en el deteriorament de la justícia. Tot plegat, com a final queda bé, i a ajudat al prestigi del jutge.

Ara bé, ha necessitat quatre anys de safareig per adonar-se del desgavell, ha necessitat la visita del Comissari de Justícia europeu i l’aparició de Joan de la Creu. És massa. En teoria un jutge hauria de tenir com un cinquè o sisè sentit per adonar-se que les orgies a les sales de justícia no ajuden al prestigi d’una institució que, en teoria, hauria de vetllar pels ciutadans, nosaltres sense anar més lluny.

Saludem en tot cas la dimissió de Lesmes i l’acompanyem d’una LLUFA amb punyetes i tot.


SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA ÚLTIMA PEDRADA
OFENSIVA CATALANA
Omnium Cultural obre nova seu a l’Alguer
Omnium Cultural, necessitat d’espai físic i polític, ha decidit crear una nova seu per desfer-se de la quantitat de llibres de text, fulletons, tríptics, eines de normalització i senyeres que omplen les seves oficines. Una nova ofensiva per promoure la llengua catalana.

La expansió no és farà a Madrid, ni a Sevilla, no. La creuada té com a destí l’Alguer. La llum llunyana de l’imperi català.

La idea és aconseguir la normalització del català a Italià. Bona idea, sobre tot quan a Catalunya encara no passa. I que la cultura catalana no caigui en la folclorització. Per això Omnium enviarà una coral, una colla sardanística i una de castellers.

En realitat, la nova seu, sembla respondre a una provocació. Omnium porta el fons bibliotecari a l’Alguer a l’espera que un jutge espanyol de vacances per Itàlia ho descobreixi i acusi a la Institució catalana d’anticonstitucional. Festa rodona per Omnium. Ja tenen discurs per uns anys més.

Per arrodonir el parany, sembla que les bases d’Omnium van molt enfeinades robant les canonades del gasoducte que Macron no vol, per construir un túnel submarí de Barcelona a l’Alguer. Així la fugida estaria assegurada o, en cas que els vents fossin favorables, poder crear uns nous almogàvers que reconquistessin Sardenya en plena nit de revetlla.

Podrien sorgir altres iniciatives per la defensa del català però aquesta –cal admetre-ho– és agosarada i de gran recorregut internacional.

La pedrada aquesta vegada ens vindrà de casa, quan un alumne de Sevilla demani un catàleg de la Barceloneta i li diguin que ho tenen tot a l’Alguer.


VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTEXT
1922 – 2022
Nous Presidents italians del Senat i la Cambra de Diputats
Ignazio La Russa, nou president del Senat. Neofeixista o Postfeixista (com vulgueu) declarat. Col·laborador de Berlusconi, i ara de la Meloni. Col·leccionista dels símbols nacionals de la Italià de boina negra incluïda una estàtua de Mussolini.

Lorenzo Fontana, nou president de la Cambra de Diputats. Feixista tipus de qualsevol manual. Contra l’avortament, contra l’eutanàsia, contra la homosexualitat. Admira a Putin, naturalment.

Aquests dos individus seran els encarregats de dirigir dues de les tres màximes institucions italianes gràcies al nomenament de La Giorgia Meloni. La imatge perfecte d’una guardiana alemanya a Dachau, per exemple.

Això passa ara. Fa un segle, al 1922 Itàlia presenciava la marxa sobre Roma d’on un titella anomenat Mussolini aconseguia el poder d’Itàlia. Cent anys després, tornen els titelles.

No creiem però que la coincidència és gratuïta. No hi han forces del destí programades, ni apocalipsis irremeiables. El que hi ha és la tossuda reiteració del poder que obliga a la història a repetir-se. El poder que treballa pel poble de veritat, evita la plaga dretana.

La dreta és el fruit de la misèria, de la por, del desencant social. Itàlia, Europa tota, ha deixat de ser rica, torna a témer i està desencisada. És quan els feixistes, surten altre vegada omplint de color els camps secs de les nacions. És un miratge. Després de la gran florida, els camps tornaran a sacar-se. Tornarem a tenir terra erma però amb una diferència, les poques collites que puguin fer-se hauran costat sang i sobre tot, la llibertat necessària per viure, fins i tot la misèria.


NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


TELEGRAM
EL DESCRÈDIT
El crèdit suís, trontolla
Ara sí que va de veritat. El món pot tenir tantes guerres com vulgui i inundacions i sequeres i plagues divines i humanes. No passa res. Al final tot s’arregla. Però quan el Govern Suís ha de recolzar a una institució bancaria suïssa, ja ens podem posar a tremolar.
La fallida de Suïssa afecta a tots els altres països a tots els seus poderosos, a tots els pocavergonyes mundials. No hi ha un sol bandarra al món que no tingui compte a Suïssa o sigui que, oblideu-vos de passar fred o passar gana. Ara estem fotuts de veritat.

I ARA, UN CARNISSER
Nou comandament de l’exercit rus
Serguéi Surovikin, té un llarg currículum però només veient-li la cara, ens el podem estalviar. És un assassí amb uniforme. Responsable de morts i més morts. La mort és la guia de la seva vida. No tothom pot lluir del sobre nom de “carnisser”.
Molt estimat per Putin que l’ha condecorat més d’una vegada, ara l’anomena cap de les forces que lluiten a Ucraïna. Com es pot veure, la pau està molt lluny i els assassins molt propers.

GRANS REBAIXES
Espanya ajuda al Perú
No hi ha res com ser germans de bona família. S’ajuden i s’estimen i van junts al cel.
Sembla que Perú anava una mica necessitat d’armament. El poble peruà està emprenyat i el govern no tenia en que defensar-se així que el germà gran, Espanya, els ha venut unes quantes armes de matar. Els preus són bons (la qualitat no gaire però tampoc aniràs a buscar que tot funcioni). Els helicòpters van a cent euros, exactament cent euros. La mateixa quantitat que un desnonat paga d’energia quan ja l’han fotut fora de casa.
El pagament pot fer-se en metàl·lic o mitjançant l’enviament de noies peruanes a Espanya perquè cuidin als nostres vells.

LA GUERRA DELS DRONS
Els ucraïnesos no fan figa
Una. Els russos disparen míssils a zones civils de diverses ciutats. L’atac aeri més gran des de la invasió.
Dues. Rússia ataca amb un tipus específic de dron kamikaze fabricat a l’Iran. Policies i civils els disparen amb pistoles i algun arriba a caure.
Tres. En 24 hores, la campanya organitzada per dos ucraïnesos, Serhiy Prytula i Serhii Sternenko, recapta 9,6 milions de dòlars per comprar drons kamikaze guiats per GPS, per ajudar l'exèrcit ucraïnès. Els fons s'utilitzaran per adquirir 50 drons Ram II amb una càrrega útil explosiva de 3 kg fabricats per empreses ucraïneses amb la ferralla dels avions russos abatuts.
Quatre. El president rus, Vladímir Putin, diu que va ordenat els atacs degut a l’atac del pont que connecta Rússia amb Crimea.
Cinc. Rússia destrueix objectius civils malgrat tenir els culpables de l’explosió al pont de Crimea. A Ucraïna els civils continuaran morint.

ALGÈRIA I ESPANYA BARALLATS
La “mano negra” de Rússia
El conflicte algerià-espanyol és tensa cada dia més. Clar que de primer hi ha hagut la ruptura del Tractat d'Amistat i Cooperació, vigent des de el 2002 i de la qual Espanya apareix com a responsable.
Ara Espanya culpa Rússia i l'integra en l'equació del seu conflicte amb Algèria.
Cal afegir que a causa de la complexa situació entre els dos països, el govern de Pedro Sánchez es queixa a la UE de les mesures preses pel Govern d'Abdelmadjid Tebboune: La suspensió del comerç entre els dos països. Mentrestant la ministra d'Economia, Nadia Calviño, afirma que hi ha un clar acostament entre Algèria i Rússia. Això ho sabem des de fa temps! I afegeix que la decisió d’Algèria de suspendre el tractat d'amistat amb Espanya no va ser una sorpresa i que Rússia té una mà sospitosa en el cas.
Senyors del govern: podrien explicar la veritat amagada ja que no hi ha Déu que ho entengui.

LES DUES CARES DEL MILIONARI MUSK
Starlink seguirà funcionant gratis
Elon Musk es gasta uns 20 milions de dollars al mes i proporciona internet per satèl·lit als ucraïnesos, que, ha resultat crucial per a la defensa del país contra Rússia.
Però un dia va pensar que ja havia fet prou i va demanar al Departament de Defensa dels EUA que ho paguessin. Joe Biden li va estirar les orelles i Elon Musk va tornar a canviar d'opinió com també retreure’s d’haver dit que Ucraïna havia de reconèixer Crimea com a russa.
Per tan SPACEX, la seva companyia seguirà perdent diners a Ucraina malgrat haver afirmat que ja no podien donar més terminals o finançar-los indefinidament.
Ens agradaria saber com o de quina manera Biden li va estirar les orelles perquè nosaltres també les voldríem estirar a un quants polítics catalans.


DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTRAPORTADA
LA BANDERA ROJA
AL SEGLE XX VA CRISTAL·LITZAR
A FAVOR O EN CONTRA
L’ESSÈNCIA DE LES LLUITES POLÍTIQUES