20 de gener 2023
UN CIM MOLT VENTÓS
Cimera franco-espanyola a Barcelona
Espanya i França es reuneixen en una cimera a Barcelona. Per què?
El President Sánchez utilitza la cimera per visualitzar el final del problema català. Com a bon castellà no té punyetera idea de Catalunya i el tret li sortirà per la culata.
Macron viatge per escapar dels embussos que causen les vagues i protestes franceses en les seves terres. Creu que estan de viatge l’esquitxaran menys. Error.
L’agenda dels presidents no està clara (passos fronteres, gasoductes, qui es queda amb Valls). El resultat, acords mínims i un munt de fotografies dels somrients representants, però poca feina.
Apart d’això, aquesta cimera té un problema que porta i portarà més problemes.
El problema és la ubicació de la reunió. Catalunya no és Sòria i trobar-se el carrer ple de banderes i una banda municipal, no cola. Però tampoc cola la unitat d’acció. Aquí estem en la pura esquizofrènia i per mostrar-ho arribem a veure com el President Aragonés farà de petit amfitrió de la cimera, mentre el seu partit es manifesta en contra d’ella.
Problema conseqüent: per Espanya la veda quedarà oberta per censurar a Sánchez i als catalans que no hauran sabut estar a l’alçada d’un poble conqueridor, mentre que a Catalunya, més dividida que un puzle de dues mil peces, Aragonés haurà de justificar-se, imaginar secrets resultats positius i atacar als altres, Esquerra Republicana marxarà uns dies de vacances i la resta de partits faran el discurs que ja tenen escrit.
En resum, una colla de ventades que faran força inestable una trobada que, per altra banda, punyetera falta que ens fa.
SEGONA PÀGINA
K.MEO
GALLARDO Y CALAVERA
Llarena, li ha preparat una nova llei a Puigdemont
Señor Llarena, es usted muy famoso… Pues sí señor, “pa” qué voy a negarlo. Siéntese y atienda. Nací en Burgos y me gradué en Valladolid. Qué más se puede pedir. Padres jueces, yo, ni decir y mis hijos no sé lo que hacen pero seguro que hacen bien porque son de buena familia. Cuerpo exigido. Mente despejada. Moral estricta. Principios fundamentados en verdades como puños. Yo no cambio de parecer, nací blanco y moriré blanco. Recordará que dije una vez que el problema catalán no debía ser judicializado, pues toma ya. Ni los flecos de la sotana nos ha tocado a los jueces la cuestión catalana. “Clavao” lo dije.
Como ahora mismo, que cambian la ley (MADRE MÍA QUE ERROR EL SÁNCHEZ DE LA HOSTIA CON EL CAMBIO ESTE) pues nada, le derogo el delito de sedición al “fugao” este, me trabajo la malversación y la desobediencia y se le cae el pelo igual. ¿Por qué? Por mis principios y por mi amistada con José Mari y con M. Rajoy que me ayudaron mucho cuando tuve aquel conflicto en mi casita de Gerona, LA MADRE QUE LOS PARIO A LOS CABRITOS CATALANISTAS DE LA MIERDA. Y así con rumbo fijo he seguido impávido a través del duro oleaje.
Y me preguntaría usted si yo le diera opción –que no se la voy a dar– si me siento orgulloso. Pues cojones, pocos españoles pueden alardear de tanta cultura jurídica y tanta mejilla rasurada que parezco un niño de primera comunión. Por cierto, Dios también me ha ayudado mucho. Al menos de momento ni se ha aparecido ni nada, o sea que vamos bien. Y a mi mujer también le debo una burrada de cosas pero como son burradas pues no me acuerdo, pero póngalo en la entrevista que si no se me enfada. Y ahora, ala, andando que me queda mucho catalán por perdonar. Todo por la Patria.
Trobarem a faltar el seu somriure.
LA GARSA PROSTÀTICA
CANYA ALS INDIS
Majoria progressista al Tribunal Constitucional
Després de les interferències més grolleres per part de la dreta espanyola, s’ha pogut renovar el Tribunal Constitucional. De fet, l’actitud del P.P. s’assembla molt a l’intent de Trump o de Bolsonaro per fer-se amb el Capitoli però al revés. El P.P. el que pretenia era no sortit del Tribunal i per aconseguir-ho han utilitzat armes, sovint més perilloses que les mateixes armes com la calumnia i la mentida sistematitzada. Algun dia aquestes conductes de la dreta, formaran part de les biblioteques de l’horror.
La que diem esquerra espanyola (per no inventar noves paraules) s’ha vist de sobte, dalt del podi i el primer que ha fet ha estat serrar el graó del segon classificat. La majoria absoluta ara, és realment absoluta. No volien sopa? Dues tasses!
És possible, potser previsible i pràcticament segur que l’esquerra, farà gruar a la dreta aquests anys de contenció institucional. El PP ha tret molta avantatge utilitzant els Tribunals com perquè ara, uns polítics que en poques coses es diferencien dels dretans, no vulguin jugar la mateixa carta. En tot cas, deixem un marge de temps per certificar la conducta dels progressistes. De moment, la gent que no abeura a la dreta de pare, està contenta. S’obre una opció, una possibilitat de modernitzar Espanya i no quedar-se la vida discutint el dret de la dona a divorciar-se, per exemple. En els pocs dies que té de vida, el Constitucional ha deixat fluir una bona pila de lleis retingudes pels jutges anteriors. Doncs apa, tots contents... rectifiquem, tots contents menys els catalans independentistes. Després d’anar al lavabo per alleugerir la bufeta dels nervis de l’elecció, encara amb les mans molles, el President Pumpido ja ha avisat: que no es pensin els catalans que els nous magistrats siguin còmplices dels seus anhels d’independència. Com si diguéssim, als catalans ni aigua o el millor indi és l’indi mort o tanmateix “a por ellos”. Els catalans ho tenim clar. És una avantatge.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
SOTA UNA SOCIETAT DE L’ESPECTACLE PERMANENT
“Les oposicions dins l’espectacle amaguen la unitat de la misèria. Les diferents formes de la mateixa alienació s’erigeixen sobre l’ocultació de les contradiccions reals.”
Guy Debord
No fa pas gaire que els mitjans de comunicació ens van bombardejar sense treva durant dies i dies amb l’espectacle de la mort de la reina Isabel II i ara tot just hi tornen amb la publicació de les memòries del príncep Harry. Aquest llibre de ressentiment amb la família monàrquica i que mostra els draps bruts de la reialesa, ha encisat la tafaneria dels seus súbdits, que només amb 24 hores han comprat prop de 1,5 milions d’exemplars. S’ha publicat també en 16 llengües que amb poc temps li proporcionaran 125 milions de dòlars. Això ha coincidit amb una nova cançó de la Shakira dura i venjativa en contra de la seva anterior parella, Gerard Piqué. Només en un sol dia ha guanyat 20 milions d’euros amb la seva difusió.
Shakira, també una dona de negocis, amb un patrimoni de 300 milions de dòlars, doncs no té res a envejar a l’espavilat noi de casa bona del barri de la Bonanova. Ell també ha aprofitat l’avinentesa per fer nous contractes empresarials que es sumen a múltiples negocis com l’empresa Kosmos i el club de futbol Andorra, a més a més de 24 milions d’euros que ha guanyat com a mediador en la recent supecopa d’Espanya d’Aràbia Saudita i creant la seva pròpia lliga de futbol Kings League.
Amb tot, però, la Generalitat, generosa, ha premiat Shakira com a pubilla d’or de la cançó i Piqué com a gran fenici d’enguany. La gent es perd en els embolics de la infidelitat i la separació mentre tots dos s’enriqueixen més i més.
Ens queixem que tot va malament mentre la població s’emmiralla en altres vivències alienes i imposades que dificulten viure en plenitud les seves pròpies vides i que impedeixen lluitar contra les injustícies reals.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
KINTA KOLUMNA
LA JUBILACIÓ ABANS DE TENIR ARTRITIS
Macron refà el Tractat dels Pirineus
Des de Barcelona, mentre s’atipava de tapes durant la cimera franco-espanyola, Emmanuel Macron maldava per una mobilització "sense excessos, violència ni degradació", però tossut en la "determinació" de l'executiu per aconseguir una reforma "justa i responsable".
Aquesta REFORMA és la fòbia personal del president i tan li fot que centenars de milers de manifestants ocupin els carrers de França. De Calais a Niça, els manifestants van sortir al carrer al matí, abans que la processó parisenca sortís a la tarda per dir "no" a l'ajornament de l'edat legal de sortida dels 62 als 64 anys, en un context de gran descontentament social i d'alta inflació.
La xifra d'1,2 milions de manifestants a les regions, 400.000 a París on les manifestacions van omplir-se de treballadors públics i privats que temen arribar "desgastats" o "trencats" als 64 anys. No cal dir que hi ha hagut enfrontaments, a París, Lió i Rennes.
Nathalie, de 48 anys, llevadora a Orleans. "Fa 25 anys que treballo, mai abans havia anat a la vaga. El detonant és veure els nostres companys grans amb dolors a tot arreu. Tenen ciàtica, mal d'esquena, tendinitis als colzes de portar nadons".
Alain a París: "Tinc 54 anys i estic arribant al final. No estic d'acord amb el govern. Vaig començar als 17... Sóc soldador, tinc dues hèrnies discals, les espatlles cargolades, les mans danyades".
A la SNCF, amb una taxa de vaguistes del 46,3%, el trànsit era quasi nul. El metro de París també va quedar mig aturat i la funció pública col·lapsada amb 28% dels funcionaris en vaga així com els treballadors de la radiodifusió pública.
A l’ensenyament, el 70% dels docents van fer vaga a les escoles i el 65% a les escoles mitjanes i secundàries. No hi va haver trànsit al port de Calais, el primer de França per als viatgers, a causa de la vaga dels portuaris.
Del costat de les refineries, a TotalEnergies a Feyzin (Roine), la taxa de vaguistes ha arribat al 86%, del total de la plantilla. A la xarxa de distribució elèctrica Enedis, hi va haver dos talls de subministrament elèctric voluntaris i limitats, a Massy (Essonne) i Chaumont (Haute-Marne). Talls de llum puntuals als ajuntaments de càrrecs electes favorables a la reforma. En total les caigudes en la producció d'electricitat han estat l'equivalent del doble del consum de París.
Macron mentrestant feia una visita turística al museu Picasso de Barcelona i enviava una postal a la primera dama.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
ENCARA?
Nova gala de Miss Univers
Més de mil mortes el darrer any, set o vuit en el que portem d’any, violacions, tocaments, agressions psíquiques, nova llei d’allunyament, manifestacions, organitzacions per la igualtat sexual, fuetades per les dones que alcen la veu en mans dels talibans i companys...
I ara, enmig d’aquests merder, la Gala per trobar a Miss Univers. Encara estem així? Seguim buscant, la dona més guapa, més excitant més desitjable, més dona en el sentit que l’home valora a la dona. Estem de puta mare.
Empreses que de ben segur s’anuncien com a defensores del medi ambient i el dret de la dona (mentre la mostren llepant una colònia) empreses de bon cor que fan donacions, patrocinaran aquests concurs. Les teles que diuen tenir paritat entre el seu personal, ho transmetran. Els homes que acaben d’insultar a la seva parella o de follar-la sense preguntar si ho desitja, es quedaran oberts de cames mirant la desfilada i fent comparacions amb la parenta que sembla una vaca burra. El Vaticà, acabat el dol papal, ajustarà les finestres mentre les eminències contemplen l’espectacle a major honor i glòria de la creació. Quines coses més guapes va fer Déu.
Cony, quina tia, pensaran els vegetarians i els nudistes i els intel·lectuals... perquè això ens toca a tots. Els que fem el discurs progre i els que mantenen el dret a cuixa. Això toca, i molt, a les mateixes dones, que es queden al costat del marit criticant a les noies però somrient amb complicitat a les marranades que diu el seu home.
La Gala de Miss Univers, és el mercat de la carn i aquest mercat sí que hauria de ser assaltada per la ciutadania actual. I les concursants les primeres. D’aquí a poc tres o quatre denunciaran mals tractes i violacions per part de membres del jurat. Ja podrien començar ara. Tots hauríem de començar ara... però no ho fem...
LLUFA per nosaltres.
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
LA NENA MIMADA
El TSJC ordena més castellà a una escola
Un gos guarda als morts amb un zel que l’obliga a tenir tres caps, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, guarda el castellà amb el mateix zel i molts més caps.
La situació és la de sempre. Uns papes probablement poc integrats, que justifiquen les males notes de la seva filla perquè a l’escola l’hi parlen en català.
Els papes s’assessoren amb un advocat d’ofici també una mica desarrelat i junts van al Tribunal de Justícia tan desarrelat que treballa sota el dictat de Madrid i que es comunica amb l’escola Torrent d’en Melis i l’obliga a castellanitzar el seu programa. A la merda programes, xarxes, horaris, personal... No es pot ser anticonstitucional. La nena ha de ser escolaritzada en castellà i “olé los cojones de sus padres”.
Entendridora la sensibilitat del Tribunal per salvaguardar els drets de la princeseta. Una mica més complexa és la situació en la que deixen a l’escola, i a la resta d’alumnes que anaven fent amb la seva llengua el llarg aprenentatge cap a la desgraciada societat.
Cega, ja sabem que la Justícia no ho és. Però a falta de la ceguesa, fora bo que a la Justícia li funcionés la balança. Doncs tampoc. Sota el plat de la dreta porta dos jutges penjats que vulgues o no, tiren la balança cap a el seu interès. Què li queda a la Justícia? L’espasa. I aquesta sí que la fa servir.
De vergonya els representants de la justícia espanyola, veritables obstacles d’una vida fluida. Una veritable llàstima que emparats per volums de textos interpretables –només per ells– es dediquin a fer que el món sigui cada vegada més fastigós. El català, l’assetjament sexual, les diferents versions sobre la malversació... és igual, tot cau cap el mateix costat, el de la més miserable de les injustícies, la que és diu legal.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
DRÀCULA, EL P.P. I VOX
Fan escoltar el batec del cor del fetus a les mares que volen avortar
Fins ara Hongria s’havia caracteritzat per exportar Dràcules. Tampoc és que hagi canviat gaire però ara exporten les idees terrorífiques del Sr Viktor Orbán, que és el seu President.
Els molts seguidors de Dràcula han de tenir necessàriament unes característiques comunes, els ha d’agradar el misteri, la sang, la por, les portes que grinyolen i un cert interès per l’odontologia. De la mateixa manera als seguidors d’Orbán tenen les seves preferències. Sobre tot el respecte a la vida. Inquisició apart, l’Església sempre ha tingut un gran respecte per la vida.
Orbán és, a la seva manera, molt religiós i en conseqüència antiavortista i es va dedicar a fer lleis que castiguessin l’avortament, però no era suficient, les dones seguien avortant. Aleshores se li va revelar la llum, o sigui la Inquisició. No n’hi ha prou en castigar, cal el turment.
Conclusió d’Orbán: Podem castigar a les dones que avorten però ho oblidaran si no les turmentem de manera que cada nit somniïn amb el dolor. Dit i fet, ara a les dones que mostren la voluntat de no tenir un fill, els hi fan escoltar els batecs del cor del fetus que porten dins la panxa. Certament ajuda molt al trauma de l’avortament. La dona així queda, culpabilitza eternament. Cada dia i cada nit escolta el soroll monòton d’un cor que ella va aturar. L’assassinat. El foc. L’infern. Per Orbán, la manera de protegir la vida.
Una última i sorprenent notícia. El P.P. i VOX, han comprat la idea i la volen importar a Espanya per defensar la vida dels espanyols que encara no han nascut. La bona gent sempre acaba ajuntant-se.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
PATINETS CONTRA VEHICLES I VIANANTS
Mort un jove caigut del patinet, li passa pel damunt un autocar
Dues gran vies, un jove en patinet de nit, un autocar embalat. El patinet rellisca i el jove cau al terra. El conductor no el veu i... això va ser a la cruïlla Urgell-Aragó, a Barcelona.
Val a dir que sembla que la gent d’aquesta ciutat s’hagi tornat ximple. Tothom va a la seva. Des dels vianants a les bicicles i tot tipus de vehicles, cadascú va a la seva.
Els pitjors però son els patinets que circulen amb temeritat i no fan atenció a res. Segur que dintre de poc hi haurà una “croada “ contra els patinets amb benedicció cardenalícia. Potser la solució és ben fàcil: fer obligatori que una parella vagi dalt de cada màquina.
A GRANS MALS BONS REMEIS
La informàtica ens mostra el camí feliç
La suspensió i retards en tots els vols interiors dels EE.UU per una falla informàtica ens hauria d’alarmar mes del normal? L’Administració descarta un ciber-atac terrorista però el públic mai sap de què va la cosa fins passats anys, quan surten a la llum documents secrets desclassificats.
Segons la nostra investigació sabem que la suspensió ha provocat 630.001 divorcis de dones que no s’han cregut això de la suspensió. Alhora, la natalitat augmentarà espectacularment en nou mesos veient com els lavabos dels aeroports han estat de sol·licitats per gent que volia un polvet amb un desconegut.
I després ens queixarem encara de la informàtica?
BIDEN I TRUMP TENEN PROBLEMES DE CINTURA AMUNT
O papers oblidats o sexe, cal triar
Trump és un copion. El primer que es va deixar documents classificats a casa seva va ser Biden quan era vicepresident. Trump no volia ser menys i el va copiar i deixar expressament papers a casa seva perquè els trobés la dona de fer feines.
Ara que semblava que Biden anava bé això li ho espatllarà. Inclús li pot costar el càrrec.
Clar que si aquests presidents fossin més jovenets els escàndols vindrien de la cintura cap avall i no de la testa.
Ho sigui, que els votants triïn jove o no tant i tindran en safata el proper escàndol.
AMB CIUTADANS ENS FREGUEM LES MANS, DE GUST
La diva Arrimadas cada dia més histèrica
En la celebració d’eleccions a C’s per escollir líder, ha guanyat la llista de l’Arrimadas amb Patricia Guasp i Adrián Vázquez. Arrimadas anava l’última d’aquesta llista però era per millor fulminar els que no la votaven.
El partit taronja, de la mà d’Arrimadas, s’ha convertit en un club de gent avorrida. Són propers a l’extrema dreta malgrat que els espanyols pensin que són de centre dreta. Però des de Madrid, atiar l’odi als catalans que no se senten espanyols es fa cada dia més boirós. I a ella sembla que se li ha apagat definitivament la flama que tan inspirava.
INCEL O LA SUBCULTURA A INTERNET
L’ecosistema de la supremacia masculina
Per fi sabem que INCEL, abreviatura de l’expressió anglesa, cèlibe involuntari, és la subcultura que es relaciona a través de comunitats virtuals d’homes incapaços de tenir relacions romàntiques i sexuals.
Les àgores virtuals on estan presents es caracteritzen pel ressentiment, la misantropia, la misogínia y l’apologia de la violència contra dones i homes sexualment actius.
De fet, políticament, és la “dreta alternativa”.
Ara per ara ningú ha pogut calcular si són milers o cents de milers. Però tan als EUA, a la Xina o a Europa la doctrina de l’odi cada dia té més adeptes.
IRAN, DUES EXECUCIONS MÉS
Un campió i el seu amic a l’equip nacional de karate
Pel campió iranià tot va començar durant una de les manifestacions de protesta contra l’injustíssima mort de Mahsa Amini, la Iraniana kurda assassinada amb 22 anys per vestir de manera inapropiada segons el llenguatge integrista.
Mohammad Mehdi Karami, jove karateka i el seu amic Mohammad Hosseini van anar a la manifestació on van ser detinguts i acusats de la mort d’un membre de la milícia paramilitar anomenada Basij.
Pels dos detinguts va començar llavors una amalgama de malson i de tortura psicològica fins que han estat executats. Els joves no han tingut ni dret a acomiadar-se de llurs famílies.
Alà és gran, i el deu dels catòlics també!
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
EL CAMÍ CAP A L’ESPAI SCHENGEN
MILIONS DE PERSONES ABANDONANT LA SEVA TERRA NATAL
PER INSTAL·LAR-SE A EUROPA